Posts con el tag ‘Pau Mas’

Follow the leader 2.0

Pot transferir el debat sobre el lideratge del món real al món virtual? Què significa liderar en un entorn digital? Quin perfil tenen els líders digitals? I què lideren? Què justifica anomenar-los líders? Com es guanyen la legitimitat? Què significa poder, en un entorn virtual? Importa – i en quina mesura- la relació que s’estableix amb els seguidors? És una simple qüestió numèrica de quants followers es té? Es pot parlar d’una ètica del seguiment, com en la vida real? Quines són les interseccions entre món offline i online?I quines són les seves portes d’entrada i sortida, que permeten als líders impulsar els seus projectes en una o altra dimensió?

Pot haver-hi la temptació de reduir el debat sobre el lideratge virtual a una qüestió de followers, de seguidors indexats. Seria un acte de reduccionisme clamorós, equivalent a un altre que es produeix moltes vegades en el món real: el d’assimilar el lideratge a una posició, a un lloc de comandament i a la persona que l’ocupa.

Fer-ho comporta centrar-se en els trets i en les competències del líder, que fàcilment es poden confondre amb les atribucions que el lloc els assigna (sàpiguen exercir-lo o no). I fer-ho comporta fer una equivalència ex post -no sempre correcta- entre lideratge i resultats.

És a dir, atribuir al líder l’encert -o desencert- d’allò que ha passat, moltes vegades sense tenir en compte que hi ha una cosa anomenada multicausalitat. A més, implica menysprear als seguidors i el seu paper determinant en els processos de lideratge; arraconar la causa, el projecte, els objectius i els valores inherents a aquest; i invisibilitzar el debat sobre els mitjans utilitzats en aquest procés per arribar a determinats resultats.

En el món virtual, reduir la noció de lideratge a una qüestió de followers implica empobrir el debat de forma anàloga. El nombre de seguidors no diu res de la qualitat o del potencial del lideratge. També en el món virtual, el lideratge és un procés que implica formular projectes, detallar objectius i proposar mitjans. Si se li afegeix la dimensió ètica, el lideratge també pressuposa explicitar els valors que es posen en joc.

Tenir milers de followers a Twitter no implica necessàriament exercir cap lideratge. Però tenir-los gràcies a un projecte que genera adhesions -en el terreny pràctic i en l’axiològic-, converteixen el lideratge digital en alguna cosa potencialment disruptiva.

La persecució a la qual són sotmesos els rivals polítics a Rússia, per exemple -com l’advocat i blocaire Alexéi Navalny-, suggereix que en alguns indrets la política ho ha entès perfectament.

Pau Mas

(Article publicat al diari La Vanguardia, 12 d’abril de 2014)

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Discursos que han fet història: “Ich bin ein Berliner”

Demà divendres, 22 de novembre de 2013, farà 50 anys de l’assassinat de John F. Kennedy a Dallas (Texas). La seva mort violenta va contribuir a refermar encara més la figura d’un president convertit en mite ja durant el seu mandat.

Coincidint, doncs, amb el cinquantè aniversari de la seva mort, la Càtedra us vol oferir un article sobre un dels seus discursos més cèlebres, pronunciat a Berlín el 26 de juny de 1963: Ich bin ein Berliner. Aquest article s’emmarca, un cop més, en la sèrie de textos que van aparèixer al diari Cinco Días durant els mesos de juliol i agost de 2013 sota el títol de Discursos que han hecho historia.

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article de Pau Mas, coordinador de la Càtedra LideratgeS d’ESADE.

EL VOSTRE DESTÍ ÉS EL NOSTRE, JUNTS GUANYAREM

Ich bin ein Berliner ha passat a la història com un dels millors i més citats discursos de John F. Kennedy, president dels Estats Units entre els anys 1961 i 1963, quan el seu mandat es va veure truncat pel seu violent assassinat. El discurs va ser pronunciat el 26 de juny de 1963, gairebé dos anys després de la construcció del mur de Berlín, l’expressió més vívida i tràgica de la Guerra Freda. Aquest dividiria l’antiga capital alemanya en dues parts durant gairebé 30 anys i convertiria la part occidental en un enclavament de la República Federal Alemanya en plena Deutsche Demokratische Republik (RDA, en l’acrònim català), sota domini soviètic des de la victòria aliada.

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial la unitat de les Forces Aliades ràpidament es va esvair. Derrotats Hitler i el feixisme, la pugna entre capitalisme i comunisme va intensificar la lluita pel control geopolític de Mitteleuropa, del qual depenia l’hegemonia i la supervivència d’ambdós blocs. Naixia el Eisener Vorhang, el famós Teló d’Acer, frontera política, ideològica i física entre Europa Occidental i el bloc comunista, que reproduiria la Guerra Freda a escala meso (Alemanya) i micro (Berlín). A Alemanya, a Berlín, es jugava una partida d’abast internacional, que va posar a prova la resistència dels EUA en múltiples ocasions. El bloqueig de Berlín (1948/49), el tancament de les fronteres entre les dues Alemanyes decretat per la RDA (1952) o la construcció del mur (1961) són només tres dels molts moments que van exigir compromís, lleialtat… i solucions pràctiques per part dels EUA.

El 1963 Kennedy va visitar un Berlín ja dividit. Berlín -desanimat, angoixat, exhaust- va proferir una càlida benvinguda a un president carismàtic, que generava grans expectatives als EUA. Cèlebres són els discursos sobre la Nova Frontera (1960) o sobre l’objectiu de fer arribar l’home a la lluna (1961). El discurs pronunciat a Berlín no va defraudar, va seduir al poble berlinès i va catapultar el seu lideratge de l’àmbit nacional a l’esfera internacional. El missatge era: davant d’un mur infranquejable, ponts; davant del bloqueig, compromís; davant la submissió, resistència; davant l’opressió, llibertat.

Del seu discurs té especial transcendència la breu frase Ich bin ein Berliner, pronunciada així, en alemany. Una frase curta, aparentment senzilla, sense transcendència. No obstant això, es tracta d’una frase magistral, pels seus múltiples significats ocults, pel seu alt voltatge emocional i per la seva intencionalitat indubtable: va saber identificar l’estat d’ànim dels berlinesos, angoixats davant la recrudescència de les relacions entre occident i el bloc comunista (us entenc, per això sóc aquí); va saber establir un vincle emocional amb els berlinesos (sóc un dels vostres); va saber canalitzar les ànsies de llibertat, vinculant el futur dels berlinesos al destí dels Estats Units i del món lliure (no esteu sols, jo us acompanyo); va saber alinear els berlinesos amb els interessos americans en una causa comuna: la lluita per la llibertat, la lluita contra el comunisme (tenim un somni comú), i per sobre de tot, va saber donar sentit i propòsit històric a les seves dificultats, a les seves penúries i als seus sacrificis (el vostre destí és el nostre, junts guanyarem). I tot condensat en una única frase, pronunciada en el lloc adequat i en el moment adequat. El mite estava servit.

Pau Mas

(Article publicat al diari Cinco Días, 29 de juliol de 2013)

Dimensions del lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink