Posts con el tag ‘Nelson Mandela’

Mandela com a líder

Per a molts, Nelson Mandela ha estat un dels grans líders de l’últim segle. Es tracta d’un clar exemple de que es pot ser enormement eficaç i, alhora, una persona arrelada en valors profunds i compromisos que poden donar no només sentit a una vida concreta sinó modificar societats senceres pel bé del conjunt dels seus membres.

Hi ha moltes facetes de la vida de Mandela com a líder que es podrien ressaltar: una gran visió política, la seva intel·ligència, la seva capacitat negociadora… No obstant això, m’agradaria centrar-me en allò que, al meu parer, és nuclear: d’on obtenir l’energia vital per ser-se constantment fidel a si mateix i a la lluita pels drets essencials de les persones, fins i tot en les pitjors circumstàncies i davant de situacions de fracàs evident?

És molt difícil d’entendre el comportament de Mandela sense conèixer una mica de la seva vida a la presó, aquests 27 anys que el van transformar i alhora el van arrelar en les conviccions relacionades amb el que va viure de petit: el tracte discriminatori, la violència física, la vexació constant…

Recordo una dada de la seva autobiografia (El llarg camí cap a la llibertat) especialment dura.  Els presos de Robben Island estaven classificats en diversos nivells, bàsicament en funció del grau de col·laboració amb el sistema i els caps del centre penitenciari.
Mandela, evidentment, estava en el pitjor dels nivells, i això feia que tingués molt pocs drets. Entre ells, només mitja hora de visita cada sis mesos i el dret a rebre i escriure únicament dues cartes l’any, on no podia esmentar mai la política ni els assumptes d’actualitat.

No van ser ni una ni dues les ocasions en què després de mesos d’espera per veure la seva família durant 30 minuts li comunicaven, el dia anterior, sense causa justificada, que s’havia anul·lat la visita.

Imaginin com s’havia de sentir Mandela en aquells dies, amb la perspectiva d’un empresonament de per vida. No obstant això, va sortir de la presó, l’11 de febrer de 1990, sense desig de venjança, sense ressentiment, predisposat al perdó i a mirar endavant i impulsar un projecte il·lusionant, compartit també per aquells que fins llavors havien estat els seus enemics i els seus carcellers.

Torno a fer-me la pregunta, per a mi fonamental: d’on obtenia l’energia i la vitalitat per alimentar aquesta manera de ser i de fer? En la teoria sobre el lideratge és difícil trobar-hi factors explicatius.

És freqüent parlar d’estils de lideratge, de factors situacionals, de trets de personalitat o del caràcter, però en canvi, ho és poc parlar de conviccions profundes, de qualitat humana… o de la vida interior. Però sense aquestes qüestions és difícil donar resposta a aquesta pregunta central.

Tinc la convicció que la seva experiència vital de connexió, proximitat i amor pels seus és el factor explicatiu clau de la seva capacitat d’identificar-se amb els seus companys i els seus aliats. Però a poc a poc la identificació i amor pels altres s’expandeix. Aquests altres ja no són només els xosa, la seva ètnia natal, o els companys del Congrés Nacional Africà ( CNA ), sinó que esdevenen cada vegada més i més nombrosos, malgrat les horribles condicions de la seva vida.

És un procés progressiu: primer és l’amor natural pel propi, el viscut en família, a l’escola i amb els amics. Una segona expansió es dóna a la universitat, a Johannesburg i en la seva militància política al CNA. Però segueix quedant el més difícil: incloure-hi els altres, els seus enemics i maltractadors. La seva incorporació neix de la seva experiència del perdó. Una experiència que ell viu com a alliberadora, no pas com a imposició, i que pot tenir el seu origen en la contemplació de la part més humana dels qui en aquell moment eren els seus enemics.

Potser va sorgir de l’estudi de la poesia i de les tradicions dels afrikaners, inicialment amb l’objectiu de poder-los combatre millor. I probablement aquesta actitud tingui relació amb la curiositat intel·lectual de Mandela, amb el rigor del seu pensament i amb el seu compromís, que el va portar a conèixer més els seus rivals i a servir millor els seus. En definitiva, la clau fou l’hàbit d’identificar-se i vincular-se afectivament amb els altres. I per Mandela això va ser possible perquè ho va treballar des de la infantesa.

Al meu entendre, la profunda qualitat humana, basada en una vida interior rica, juntament amb altres competències i coneixements, fa que Mandela hagi estat un dels millors líders dels últims cent anys. No ha estat perfecte -la seva vida té zones fosques, com ara les seves relacions familiars- i no és bo fer-ne un ídol, però sí que és un gran referent que ens ha d’inspirar a tots.

Carlos Losada

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, 7 desembre del 2013)

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Discursos que han fet història: Un ideal pel qual estic disposat a morir

Avui iniciem una nova secció al bloc: Discursos que han fet història. Aquesta secció reproduirà, al llarg de les properes 10 setmanes, una sèrie d’articles sobre lideratge que va publicar el diari Cinco Días durant els mesos de juliol i agost de 2013. Els articles, escrits per professors d’ESADE, analitzen alguns dels millors discursos dels principals líders de la història recent.

Inaugurem aquest nou espai del bloc amb un discurs que va pronunciar Nelson Mandela el 20 d’abril de 1964: Un ideal pel qual estic disposat a morir. Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article de Ceferí Soler, professor del Departament de Direcció de Persones i Organització d’ESADE.

UN LÍDER DAVANT DEL SEU DESTÍ

L’aldea global està canviant a un ritme molt accelerat. Els temps de crisi són moments de canvi. El desafiament dels líders és promoure models sistèmics positius per estimular el màxim potencial de cada persona a la seva empresa . Co- inspirant amb els seus equips multidisciplinars s’enfronten a situacions actuals complexes i de gran incertesa. Els resultats de les seves inspiracions han demostrat que no estan satisfets amb el statu quo dels polítics que dirigeixen Occident, per les decisions especulatives injustes que ens han portat a la situació actual.

Co-inspirar significa treballar dur, amb el màxim esforç, per aconseguir objectius ambiciosos per obrir fronteres. Aquest model sistèmic de dirigir no es rendeix amb facilitat, desenvolupa seguidors amb talent, amb tenacitat, perseverança, confiança, respecte i compromís, valors que es poden modelar amb exemples i experiències pràctiques. La prova del model és la coherència entre la visió-missió i les seves estratègies i polítiques de cada dia. Si el conjunt de stakeholders no observa dissonàncies en les decisions la motivació pel treball està en la seva màxima dimensió.

Nelson Mandela és un líder que ha pres decisions de màxim risc i no ha defugit situacions de gran complexitat i incertesa. Els seus valors i creences procedeixen dels seus orígens tribals, van ser registrats en la seva infància, i el seu lideratge ha contribuït al desenvolupament del model sistèmic positiu que el va transportar a la Presidència de Govern i pacificació de la seva societat.

L’agenda existencial de Nelson Mandela ha estat turbulenta però va intentar no desviar-se de les seves metes per aconseguir el seu somni més anhelat, la convivència interracial del seu poble.

Aquest somni de la visió a llarga distància s’ha basat en la seva energia, la seva generositat i compassió, la seva ambició positiva de pensar sense limitacions, la seva perseverança davant del possible desànim en moments de reclusió, la seva tenacitat per no desviar la seva estratègia i la maduresa personal llaurada al llarg de les seves meditacions, per diferenciar la seva primera etapa de no-violència de la seva segona més enfrontada de lluita oberta per aconseguir la seva llibertat i la dels seus seguidor.

Un propòsit de vida amb identitat pròpia, aferrat als seus orígens, demostrant el màxim respecte als seus déus guerrers de pau. El somni de despertar un país més just i equilibrat en els seus aspectes socials i econòmics.

El model sistèmic de Nelson Mandela es basa en co- inspirar i influir els seus seguidors per somiar, despertar i guiar les emocions positives i negatives amb els valors i creences per a l’acció. L’objectiu en el seu primer disseny va ser aconseguir la llibertat i igualtat amb una justícia distributiva i equitativa. La voluntat determinista de Nelson Mandela ha estat un atribut de magnetisme vital que ha impregnat a la societat de blancs i negres.

Aquesta forma de ser és un reflex constant del jo interior que madura enfront de les situacions difícils, que li permet donar més esforç quan els seus rivals comencen a defallir. És la perseverança per transformar un entorn social i econòmic . Un principi de vida personal que co-inspira els seus seguidors per aconseguir relacions més positives i transcendents.

Aquest model sistèmic positiu s’ha trobat en personalitats ben diferents en els seus orígens quan han coincidit en els seus moments i decisions de més complexitat: Mahatma Gandhi, John F. Kennedy, Joan Pau II, Joan XXIII , Vicent Ferrer, Maria Teresa de Calcuta, i és el model per a infinitat de petites i mitjanes empreses amb els seus líders emprenedors.

Reflexions des de la seva presó que transmet per carta al capità de l’equip de Rugbi abans del partit final: “Gràcies al Déu que va ser per la meva ànima sóc l’amo del meu destí i el capità de la meva ànima“.

Ceferí Soler

(Article publicat al diari Cinco Días, 1 de juliol de 2013)

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , Deixa un comentari Permalink