Posts con el tag ‘Mikhaïl Gorbatxov’

Discursos que han fet història: La dissolució de la Unió Soviètica (URSS)

Aquesta setmana us oferim un nou article de la sèrie Discursos que han hecho historia del diari Cinco Días. L’article d’avui analitza el discurs que va pronunciar Mikhaïl Gorbatxov el 25 de desembre de 1991: La disolución de la Unión Soviética (URSS).

Podeu llegir el discurs sencer aquí, i a continuació hi trobareu el comentari de David Murillo, Professor del Departament de Ciències Socials d’ESADE.

GORBATXOV, EL LÍDER QUE VA SABER MARXAR

El dia abans de Nadal de l’any 1991, Gorbatxov feia el seu últim discurs com a president de la Unió Soviètica. En un discurs serè i sincer, abandonat pels seus antics aliats i per les regions ja emancipades, Gorbatxov certificava l’extinció de la Unió Soviètica: “Com a conseqüència de l’escenari recentment format, la creació de la Comunitat d’Estats Independents, cesso de les meves activitats com a president de la URSS. Prenc aquesta decisió a partir de consideracions basades en principis morals.”

L’última fase de la guerra freda iniciada pel president Reagan havia deixat l’URSS contra les cordes. Esgotada en el front intern, en l’econòmic i en el cultural, l’arribada de Gorbatxov a la secretaria general del comitè central del PCUS, el 1985, s’encarregaria de portar l’esperança a un país extenuat. Amb la Glásnost (política de transparència) les diferències culturals i ètniques de la Unió van sorgir a la superfície. La història censurada (el Pacte secret d’agost de 1939 entre Stalin i Hitler per repartir-se Polònia i els països bàltics o la matança d’oficials polonesos de Katyn, de 1943) van sorgir abruptament a la llum. El desig de llibertat es va desbordar. La Perestroika (reconstrucció econòmica) només va servir per desencadenar la voluntat de reformar el què era irreformable. La distància entre les expectatives generades i la tossuda realitat, lluny de disminuir, augmentava. La lluita entre reformadors i immobilistes estava servida. A l’estiu de 1991, en un Estat ja en descomposició, Gorbatxov va ser detingut en una datxa de Crimea. El reformador rus Boris Ieltsin va precipitar la fi del cop d’estat des de Moscou i es va consolidar com l’estrella emergent de Rússia. L’URSS es desintegrava.

En aquest últim discurs Gorbatxov admetia la impossibilitat de mantenir la Unió que tant desitjava: “el procés de renovació del país, així com els canvis radicals en el món, van resultar ser molt més complicats del que es podia esperar“. Parlava ja per a la posteritat. La seva contribució, consumar el traspàs de poders d’una entitat política que deixava d’existir. El seu lideratge: comprendre la situació, entendre que el seu paper històric (fer possible la transició) havia quedat enrere, i deixar el seu càrrec amb dignitat i generositat. Pocs líders saben fer front a l’últim revés i marxar amb dignitat. No hi ha res més difícil que entendre que el teu temps ha passat. Sovint arrosseguen orgulls, desitgen revenges i segones voltes. Volen fixar el que d’ells dirà la història i deixar una estampa més bella que la del moment final. Una empresa sens dubte massa ambiciosa per als simples mortals.

En el comiat, Gorbatxov, va enarborar els valors que va defensar i pels quals va lluitar en el període crucial que li va tocar viure: la llibertat econòmica, els drets humans, la democràcia i l’optimisme. “Un gran avenç s’ha aconseguit en el camí cap al canvi democràtic. Les eleccions lliures, la llibertat de premsa, les llibertats religioses, els òrgans representatius del poder, el sistema multipartidista, tot això s’ha fet realitat. Els drets humans són reconeguts com a principi suprem“. En el seu balanç de gestió, concís, va comentar: “Ens vam obrir al món, vam deixar d’interferir en els assumptes d’altres i de destinar tropes més enllà de les fronteres del país, i la confiança, la solidaritat i el respecte ens van ser tornats com a resposta. ”

No li va agradar el que va arribar després d’ell en el terreny polític. Amb posterioritat, en més d’una ocasió, es mostraria frustrat per les barreres i els impediments que van impedir rellançar el seu projecte polític. Amb tot, sempre va saber situar-se per sobre del context, mantenir el seu llegat històric i entendre que el seu gran moment va deixar d’existir el 1991.

David Murillo

(Article publicat al diari Cinco Días, 5 d’agost del 2013)

L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink