Posts con el tag ‘Lideratge i qualitat humana’

Mandela com a líder

Per a molts, Nelson Mandela ha estat un dels grans líders de l’últim segle. Es tracta d’un clar exemple de que es pot ser enormement eficaç i, alhora, una persona arrelada en valors profunds i compromisos que poden donar no només sentit a una vida concreta sinó modificar societats senceres pel bé del conjunt dels seus membres.

Hi ha moltes facetes de la vida de Mandela com a líder que es podrien ressaltar: una gran visió política, la seva intel·ligència, la seva capacitat negociadora… No obstant això, m’agradaria centrar-me en allò que, al meu parer, és nuclear: d’on obtenir l’energia vital per ser-se constantment fidel a si mateix i a la lluita pels drets essencials de les persones, fins i tot en les pitjors circumstàncies i davant de situacions de fracàs evident?

És molt difícil d’entendre el comportament de Mandela sense conèixer una mica de la seva vida a la presó, aquests 27 anys que el van transformar i alhora el van arrelar en les conviccions relacionades amb el que va viure de petit: el tracte discriminatori, la violència física, la vexació constant…

Recordo una dada de la seva autobiografia (El llarg camí cap a la llibertat) especialment dura.  Els presos de Robben Island estaven classificats en diversos nivells, bàsicament en funció del grau de col·laboració amb el sistema i els caps del centre penitenciari.
Mandela, evidentment, estava en el pitjor dels nivells, i això feia que tingués molt pocs drets. Entre ells, només mitja hora de visita cada sis mesos i el dret a rebre i escriure únicament dues cartes l’any, on no podia esmentar mai la política ni els assumptes d’actualitat.

No van ser ni una ni dues les ocasions en què després de mesos d’espera per veure la seva família durant 30 minuts li comunicaven, el dia anterior, sense causa justificada, que s’havia anul·lat la visita.

Imaginin com s’havia de sentir Mandela en aquells dies, amb la perspectiva d’un empresonament de per vida. No obstant això, va sortir de la presó, l’11 de febrer de 1990, sense desig de venjança, sense ressentiment, predisposat al perdó i a mirar endavant i impulsar un projecte il·lusionant, compartit també per aquells que fins llavors havien estat els seus enemics i els seus carcellers.

Torno a fer-me la pregunta, per a mi fonamental: d’on obtenia l’energia i la vitalitat per alimentar aquesta manera de ser i de fer? En la teoria sobre el lideratge és difícil trobar-hi factors explicatius.

És freqüent parlar d’estils de lideratge, de factors situacionals, de trets de personalitat o del caràcter, però en canvi, ho és poc parlar de conviccions profundes, de qualitat humana… o de la vida interior. Però sense aquestes qüestions és difícil donar resposta a aquesta pregunta central.

Tinc la convicció que la seva experiència vital de connexió, proximitat i amor pels seus és el factor explicatiu clau de la seva capacitat d’identificar-se amb els seus companys i els seus aliats. Però a poc a poc la identificació i amor pels altres s’expandeix. Aquests altres ja no són només els xosa, la seva ètnia natal, o els companys del Congrés Nacional Africà ( CNA ), sinó que esdevenen cada vegada més i més nombrosos, malgrat les horribles condicions de la seva vida.

És un procés progressiu: primer és l’amor natural pel propi, el viscut en família, a l’escola i amb els amics. Una segona expansió es dóna a la universitat, a Johannesburg i en la seva militància política al CNA. Però segueix quedant el més difícil: incloure-hi els altres, els seus enemics i maltractadors. La seva incorporació neix de la seva experiència del perdó. Una experiència que ell viu com a alliberadora, no pas com a imposició, i que pot tenir el seu origen en la contemplació de la part més humana dels qui en aquell moment eren els seus enemics.

Potser va sorgir de l’estudi de la poesia i de les tradicions dels afrikaners, inicialment amb l’objectiu de poder-los combatre millor. I probablement aquesta actitud tingui relació amb la curiositat intel·lectual de Mandela, amb el rigor del seu pensament i amb el seu compromís, que el va portar a conèixer més els seus rivals i a servir millor els seus. En definitiva, la clau fou l’hàbit d’identificar-se i vincular-se afectivament amb els altres. I per Mandela això va ser possible perquè ho va treballar des de la infantesa.

Al meu entendre, la profunda qualitat humana, basada en una vida interior rica, juntament amb altres competències i coneixements, fa que Mandela hagi estat un dels millors líders dels últims cent anys. No ha estat perfecte -la seva vida té zones fosques, com ara les seves relacions familiars- i no és bo fer-ne un ídol, però sí que és un gran referent que ens ha d’inspirar a tots.

Carlos Losada

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, 7 desembre del 2013)

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Programa Vicens Vives. Valors, compromís i lideratge

Programa Vicens Vives: Valors compromís i lideratge (pdf)

Des de l’any 2002, ESADE ha impulsat, amb el suport de diversos promotors, el Programa Vicens Vives. Valors, compromís i lideratge que, després de set edicions, és considerat com a una iniciativa excepcional. Ara es convoca la seva vuitena edició.

El Programa vol donar resposta als grans reptes que el món professional, empresarial i social ha d’afrontar, en un context global de gran complexitat, en el que cal saber combinar el saber integrador amb la capacitat d’acció i gestió. Tres d’aquests grans reptes són els següents:
:

El repte personal d’una formació integral: L’evolució del coneixement ha fomentat una especialització progressiva, però la complexitat dels problemes que es plantegen al nostre entorn demana el diàleg permanent entre les diverses disciplines i especialitats. Els professionals i els líders de les organitzacions s’han d’implicar en una formació integral per tal que puguin afrontar els problemes i comprendre’ls des d’una perspectiva oberta; una formació integral que els permeti anar més enllà de les seves competències tècniques i de gestió, i que els ajudi en el desenvolupament de la seva qualitat com a persones.

El repte empresarial d’actuar en un context de globalització: Les empreses necessiten directius que puguin comprendre i avaluar el context social, polític i cultural en el qual actuen, i incidir-hi; directius que puguin impulsar el desenvolupament de les organitzacions dins del procés globalitzador i, alhora, esdevenir actors rellevants en la governança d’aquest procés.

El repte social de la renovació del compromís amb la comunitat: El coneixement de l’entorn, el canvi de mirada sobre el món i la capacitat crítica d’emetre judicis han de desembocar en formes innovadores de compromís i lideratge responsable. Els dirigents socials, polítics i econòmics han de poder implicar-se en la defensa de valors com ara la solidaritat, la convivència, la tolerància, l’equilibri territorial, el desenvolupament sostenible, la qualitat de les persones, el servei al país i el compromís amb la comunitat. Una dimensió de compromís cívic i de servei a la comunitat és inherent a una visió oberta i comprensiva del món professional.

El Programa Vicens Vives. Valors, compromís i lideratge vol contribuir a afrontar aquests reptes. El líder empresarial, polític, social o cultural no pot ser només un gran especialista: les persones que tenen la vocació d’ocupar llocs de responsabilitat en la nostra societat s’han de conèixer a si mateixes, comprendre la societat i el món en què viuen i estar preparades per poder contribuir, des de la seva experiència i responsabilitat professionals, al progrés de la societat.
:
El programa Vicens Vives va dirigit a professionals joves, d’entre 30 i 35 anys, amb uns 5 anys d’experiència en llocs directius. La resta de requisits es poden consultar en el fulletó que trobareu adjunt en format pdf.

Formació del lideratge, Lideratge, valors i qualitat humana, Uncategorized | , , , , , , Deixa un comentari Permalink