Posts con el tag ‘Lideratge i estat d’ànim’

Líders i estats d’ànim

Pensi per un moment en esdeveniments com ara l’enfrontament entre Catalunya i Espanya, o els resultats del Barça, o la situació laboral de molta gent, o els casos de corrupció o d’espionatge, o les retallades, o els processos de desnonament. Situacions com aquestes tenen un important impacte emocional en les nostres vides i contribueixen a afaiçonar un particular estat d’ànim en què es barregen optimisme o pessimisme, eufòria o decepció, irritació i indignació, etc.

Per entendre una realitat col·lectiva no n’hi ha prou interpretant les seves dades econòmiques o socials, cal radiografiar també el seu estat d’ànim. Podem tenir unes condicions materials o uns resultats bons i mantenir un estat d’ànim negatiu. I a l’inrevés, podem estar passant per situacions socioeconòmiques difícils i tanmateix mantenir un estat d’ànim positiu, esperançat, proactiu.

Els estats d’ànims els podem captar en les converses de què participem, ja que els actes comunicatius sovint estan impregnats emocionalment. En les tertúlies de les ràdios o la TV, o en el punt d’arrencada d’una conversa informal un bon observador pot detectar elements d’un estat d’ànim.

cc Kheel Center, Cornell University

Determinades persones poden contribuir a modificar o mobilitzar l’estat d’ànim dels grups fins a convertir-los en forces històriques importants. Modificant els estats d’ànim modifiquem també l’horitzó de possibilitats de la gent (en sentit positiu o negatiu). Liderar és també mantenir o modificar un determinat estat d’ànim col·lectiu. Modificar un estat d’ànim vol dir aconseguir alterar el prejudici emocional a partir del qual ens situem en la realitat.

El coneixement i modificació dels estats d’ànim és difícil perquè normalment ni els escollim ni els controlem. Requereix saber desenvolupar estratègies de distància entre la realitat i el nostre univers emocional i vital. Es tracta d’una capacitat bisituacional: cal ser-hi, sentir i visualitzar el lligam, comprendre’l, però alhora cal situar-se fora, en un estat de no afectació, sense activar les nostres habituals respostes automàtiques. Això vol dir ocupar (i després transcendir) l’espai intermedi entre els esdeveniments (la realitat) i els nostres automatismes vitals.

La força emocional dels líders és fonamental perquè el seu estat d’ànim té un fort impacte en la gent. D. Goleman ha arribat a dir que la dimensió oculta però decisiva dels líders rau en la repercussió emocional del que diuen i fan. Jo hi afegiria que també són importants les seves formes no verbals, el seu llenguatge corporal. Fet i fet, els líders no són tan sols els gestors del significat (H. Gardner) sinó que també són guies emocionals dels grups, són autèntics imants emocionals, atreuen el públic a la seva òrbita emocional, canalitzen emocions col·lectives i les converteixen en positives (o tòxiques), de vegades sense parlar, a partir només de fer visible la seva actitud o reacció, la seva condició vital. I això és així perquè els líders marquen la pauta emocional dels col·lectius i condicionen els seus biaixos perceptius. Per aquest motiu han de saber escollir molt bé els senyals emocionals que emeten i fer-ho sense fingir. El llenguatge oral, la recitació monòtona d’una declaració escrita i prèviament cuinada per algú altre (com sovint fa Mariano Rajoy en les seves rodes de premsa ), és sempre menys autèntic, menys creïble, que les reaccions, expressions i formes no verbals que capta el nostre radar emocional, el nostre sistema límbic obert. El component emocional del lideratge, doncs, pot induir a crear un estat d’ànim col·lectiu determinant per a l’assoliment o no d’un objectiu i per a les respostes i rendiment de la gent.

Avui sabem, a través de l’estudi de les neurones mirall, que influïm constantment en l’estat cerebral dels altres. En el cas dels líders les emocions flueixen amb una potència especial, dominant o segrestantl’espai emocional dels altres. Si això és veritat, els líders -és a dir, els emissors emocionals més potents- han de preparar-se per esdevenir els millors gestors possibles dels estats cerebrals dels altres. Si sabem que les emocions s’encomanen, si les emocions s’escapen del nostre control i tenen un efecte reflex en els altres, llavors la responsabilitat emocional dels líders esdevé fonamental. Ni poden abaixar la seva guàrdia emocional (a risc de generar desànim) ni poden provocar estats emocionals tòxics o negatius. En el context actual català els nostres líders han d’ajudar la gent a contenir la seva angoixa emocional i a recuperar-se’n. El líder amortidor (d’impactes emocionals negatius com el menyspreu o la por), el líder recuperador (de l’estat d’ànim abatut o desanimat), el líder contenidor (de dubtes, incerteses i angoixes dels altres), el líder generador de climes emocionals positius esdevé avui clau. Els líders espanyols actuals (al govern o a l’oposició) han perdut la seva credibilitat com a conseqüència d’una doble síndrome. Pateixen el DAC: el dèficit d’atenció ciutadana (amb els desnonaments) i el dèficit d’atenció catalana (amb el dret a decidir). El seu distanciament emocional dels ciutadans és un clar indici de manca d’intel·ligència social. Si volem que els nostres líders catalans no caiguin en la mateixa síndrome cal que conreïn la presència i la sintonia. Han de ser propers als altres i connectar amb la seva longitud d’ona emocional.

Àngel Castiñeira

(Article publicat a Ara, 27 de març de 2013)

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , Deixa un comentari Permalink

L’estat d’ànim col·lectiu

De vegades, determinats esdeveniments inesperats activen o desencadenen en nosaltres una resposta emocional automàtica. Poden ser emocions positives, negatives, reactives. En aquests casos, sempre, els esdeveniments precedeixen les emocions. I, normalment, aquestes emocions remeten o desapareixen en desaparèixer el factor que les ha provocat.

Però la persistència en el temps d’alguns successos importants activa la continuïtat de les emocions. Quan passa això, quan determinades emocions romanen temporalment en les persones, les emocions esdevenen estats d’ànim i passen a formar part del seu marc de conducta. Un estat d’ànim representa la congelació o perpetuació temporal d’una vivència emocional. Robert E. Thayer el defineix com un sentiment de fons que persisteix en el temps. Sentim emocions, però vivim en estats d’ànim. Tenim emocions, però els estats d’ànim ens tenen a nosaltres i s’avancen a nosaltres. Generalment, no som capaços de veure aïlladament els nostres estats d’ànim sinó que acostumem a identificar-los, confondre’ls o barrejar-los amb la forma amb què se’ns presenta el món.

cc FRANCESC MELCION

De fet, els estats d’ànim són constitutius de l’existència humana i afavoreixen o dificulten les nostres possibilitats d’acció (objectius i fites) i la manera com actuarem. Altrament dit, els sentiments i els estats d’ànim influeixen i, en alguns casos, determinen els processos d’eficiència cognitiva, la nostra elaboració de judicis, els processos racionals d’elecció i els nivells de rendiment que assolim en les nostres accions. Hi ha una connexió clara d’influència entre estats emocionals, estats d’ànim i acció (o innació). En cert sentit, doncs, el món, per a nosaltres, és també un estat d’ànim, una precondició vital des d’on treu el cap el nostre esperit. Quan canviem el nostre estat d’ànim, el món canvia amb ell. Com que no hi ha realitat al marge dels subjectes, com que la realitat és sempre una construcció social, els estats d’ànim contribueixen a definir com ens situem davant la realitat, com la vivim i com la veiem. No estem dient que s’hagi de confondre la realitat amb el nostre estat d’ànim (com passa amb determinades psicopatologies), sinó que l’estat d’ànim representa una determinada clau d’entrada (meitat emoció, meitat judici) a la realitat. Els estats d’ànim tenyeixen les nostres vivències, de vegades algunes d’elles, de vegades la totalitat.

Per aquest motiu, els estats d’ànim són una forma concreta d’obertura o tancament al futur, ja que emmarquen les nostres conductes i accions i connoten el nostre horitzó de possibilitats. Un estat d’ànim determinat implica un particular (pre)judici o predisposició davant la realitat que fa que ens comportem d’acord amb els seus paràmetres. I així es genera un cercle viciós: els fets precedeixen les emocions, que -si aquests persisteixen- alhora generen estats d’ànim. Però un cop fixat un estat d’ànim, precedeix i condiciona la nostra conducta i actuació, de vegades fins i tot al marge de la presència dels fets inicials que el van generar.

Hi ha estats d’ànim que aporten avantatges a les persones i d’altres que són disfuncionals i els generen patiment en les seves vides i relacions. La iniciativa, la creativitat, l’emprenedoria, la innovació, la col·laboració, la cooperació, la laboriositat, o els seus oposats, depenen en bona mesura dels estats d’ànim organitzatius i col·lectius.

Els estats d’ànim són virals, s’encomanen. La causa d’aquest contagi està relacionada amb la nostra condició comunitària. Som éssers socials, no llops esteparis. L’estructura emocional del nostre sistema límbic -una regió cerebral- està formada per un circuit obert que depèn de fonts externes per al seu funcionament. La nostra estabilitat emocional no és autònoma ni tancada sinó que depèn de les connexions que fem amb altres persones. Per això, els individus i els grups condicionen l’estat d’ànim de les persones, de manera semblant a com una mare tranquil·litza el seu fill. La nostra regulació límbica és interpersonal, és a dir, tenim un cervell social que actua com un autèntic radar emocional, i això fa que els senyals que emet un altre puguin alterar els nostres nivells hormonals o la nostra activitat cardiovascular, per exemple. Disposem d’un sistema de circuits basat en neurones mirall que s’activen per comprendre i imitar les accions observades en els altres. Això afavoreix les nostres capacitats cognitives, emocionals i socials. La constant interacció humana facilita el reflex emocional, el qual genera una autèntica sopa emocional , una mena de contagi que afavoreix la compenetració o sincronia a llarg termini de l’estat d’ànim col·lectiu. Hi ha autèntiques reaccions emocionals en cadena ben conegudes per tots nosaltres, com per exemple el riure contagiós. El nostre circuit obert capta el riure i automàticament l’imita. Per aquest motiu, un senyal emocional potent emès a un col·lectiu pot arribar a generar una reacció en cadena i fins i tot un autèntic segrest emocional, és a dir, la conjunció instantània de molts sistemes límbics. Aquest encaix límbic és preracional i és la forma de comunicació més directa i bàsica entre humans.

Els líders coneixen aquesta capacitat i la saben fer servir, i esdevenen així imants emocionals. Els bons líders, a més, estan constantment auscultant els estats d’ànim col·lectiu.

Àngel Castiñeira

(Article publicat a Ara, 26 de març de 2013)

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , Deixa un comentari Permalink