Posts con el tag ‘Lideratge i educació’

VIII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (9): Luisa Alemany

En el marc de la VIII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet, Luisa Alemany, directora de l’ESADE Entrepreneurship Institut i professora del Departament de Control i Direcció Financera d’ESADE, va presentar una ponència sobre la introducció de la iniciativa emprenedora a escoles i universitats i sobre la noció d’aprendre a emprendre.

Pots consultar el vídeo a ESADE.tv o a la propia web de la Càtedra.

Dimensions del lideratge, Formació del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge en l'àmbit educatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

VIII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (1)

Un any més, a finals de setembre, la Càtedra de Lideratges d’ESADE va organitzar, conjuntament amb la Fundació Catalunya – La Pedrera, la ja tradicional jornada de reflexió i debat a Sant Benet. Enguany, la trobada portava per títol Lideratge emprenedor: oportunitats en escenaris adversos i es va dur a terme el 30 de setembre a Món Sant Benet, a la sala Gran Montserrat del monestir de Sant Benet de Bages. Aquesta va ser la vuitena jornada que organitzava la Càtedra a Sant Benet i en aquesta ocasió es va abordar l’emprenedoria des de la triple perspectiva de l’experiència, l’aprenentatge i els ecosistemes.

Des dels seus inicis, aquestes trobades s’han erigit com un fòrum de reflexió diferent i singular. Líders polítics, econòmics i socials de primer nivell hi són convocats per debatre, des del punt de vista del lideratge, temàtiques d’especial rellevància, amb l’objectiu de compartir reflexions i experiències i de trobar solucions a problemes de gran complexitat.

En aquest post us oferim un vídeo resum de la jornada com a preàmbul d’una sèrie de publicacions sobre tota la jornada, que anirem publicant cada setmana. Podeu consultar el vídeo a esade.tv o a través de la web de la Càtedra.

Esperem que siguin del vostre interès i que contribueixin a mantenir vius uns debats que són, a parer nostre, ineludibles.

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, Formació del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge empresarial, Lideratge en l'àmbit educatiu, Lideratge i empresa, Lideratge i empresa, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Lideratge Educatiu

El lideratge no és una medalla, ni una posició, ni una jerarquia, sinó que és un procés dinàmic que posa en marxa persones que assumeixen responsabilitats ,membres d’un grup que són interpel·lats i mobilitzats, i causes que valen la pena. Pel que fa als centres educatius, el lideratge ha d’incloure projecte (cap on anar), programa (com anar-hi) i emoció (ganes per fer-ho).

QUINS MODELS DE LIDERATGE poden ser vàlids per a l’àmbit educatiu? En volem destacar quatre.

1. EL LIDERATGE TRANSFORMACIONAL, orientat més enllà del propi interès. Enlaira el nivell de consciència i de propòsit de tot l’equip en relació amb un objectiu compartit. Hi incloem tasques fonamentals del lideratge pedagògic: articular una visió educativa (el projecte de centre), mobilitzar el personal desenvolupant la missió educativa i els objectius, implicar els pares i els alumnes, fer rendició de comptes, interpretar i articular les tendències socials per relacionar-les amb les necessitats i les pràctiques escolars. No cal dir que en un centre escolar el lideratge pedagògic n’és la seva ànima, el que dóna sentit últim a la dimensió de compromís i fins i tot de vocació de la tasca docent.

cc nakamuraduran

2. EL LIDERATGE SERVIDOR. Aquest posa en joc un nou principi moral: l’única autoritat que mereix el nostre suportés la que és lliurement i conscientment donada al líder pels col·laboradors, com a resposta a la talla del líder com a servidor. És una forma de lideratge basat en el desig de servir els altres i un propòsit més enllà de l’interès personal. Fa que els conceptes de poder i d’autoritat siguin reexaminats des d’un punt de vista crític. La millor prova rau a avaluar l’efecte d’aquesta tasca sobre els membres menys privilegiats de l’organització i la comunitat,des dels educadors fins als alumnes: Se’n beneficiaran? Seran més lliures, més independents? Creixeran com a professionals i persones? Servir i guiar acaben esdevenint, doncs, dues funcions dels “constructors positius”d’un centre millor.

3. EL LIDERATGE RESPONSABLE, que té cura dels valors comuns, de la comunitat en la qual actua. Ofereix inspiració i perspectiva sobre el futur desitjat. Crea sentit i significat. Ignacio Ellacuría distingia entre “fer-se càrrec de la realitat”, “carregar amb la realitat” i“encarregar-se de la realitat”. Les tres expressions guarden relació amb el lideratge responsable. Fer-se càrrec de la realitat vol dir entendre implicadament les situacions. Carregar amb la realitat implica servir en les situa-cions i no servir-nos-en. I encarregar-se de la realitat vol dir actuar-hi amb involucració, construint la realitat.Totes tres versions formen part d’una mena d’intel·ligència pràctica i intel·ligència ètica que hi hauria en el liderat-ge responsable.

4. EL LIDERATGE DISTRIBUÏT. El liderat-ge no és quelcom que fem a altres persones, sinó quelcom que fem amb elles. En el lideratge educatiu és fonamental el pas del jo al nosaltres. En els centres, necessitem un projecte conjunt, no un conjunt de projectes. Perquè el lideratge no és una qüestió d’elits, sinó d’escales. El lideratge educatiu permet fer el pas del model de líder centralitzador (ordenar i controlar) al de líder distribuïdor (coordinar i conrear). Del model autoritari al model facilitador, de manar a saber crear compromís i d’imposar una fita a crear objectius comuns. Allò que necessita és promoure al seu entorn l’aparició de persones disposades a agafar responsabilitats sobre iniciatives, projectes i encàrrecs.

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano

(Article publicat a El Punt AVUI, 26 de juliol de 2013)

Dimensions del lideratge, Formació del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge en l'àmbit educatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Canvis educatius per a Catalunya avui

Joan Majó es referia en aquest mateix diari a l’estudi publicat per la Fundació Bofill anomenat L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011 . Crec que les aportacions incloses en aquest llibre són d’obligada referència per als temps que vindran. Durant les jornades d’educació organitzades per aquesta fundació per donar a conèixer l’ Anuari es va celebrar un debat al voltant de la següent qüestió: quins són els canvis educatius necessaris per a Catalunya avui? Vull resumir a continuació la meva contribució.

cc Akhmad Reiza

Perquè un canvi sigui reeixit hem de fer alguna cosa semblant al que passa amb l’ADN dels éssers vius. És un procés complex en el qual sotmetem el material genètic a estratègies de destrucció, millora, clonació i innovació. Si volem canviar hem d’aprendre a descartar el que ja no és rellevant o millorar-ho; hem de preservar el que ens assegura la supervivència, i hem d’inventar estratègies i recombinacions que ajudin a donar resposta als nous desafiaments. Per tant, hi ha d’haver una delicada operació d’adaptació consistent a desxifrar 1) què hem de mantenir, 2) què hem de rebutjar o millorar i 3) quins aspectes nous cal incorporar.

Els aspectes de conservació i millora són fàcils d’assumir perquè impliquen un canvi més petit. Però quan incorporem elements que requereixen experimentació i innovació les possibilitats de rebuig són més grans. Superar els límits del que és sabut suposa risc i incertesa perquè no hi ha prou domini de la nova situació. Per aquest motiu, i a la llum de la lectura de l’ Anuari , presentaré a continuació una bateria de respostes ordenada a partir de les tres preguntes esmentades i demanaré al lector que dediqui més reflexió a la tercera, és a dir, allà on crec que haurem d’innovar més.

1. Què convé mantenir de la nostra educació?

En destaco sis aportacions. La universalització de l’educació gratuïta i obligatòria. El nombre i la qualitat d’equipaments, d’infraestructures i de dotació de recursos assolit. Una dotació correcta del professorat amb un bon nivell de preparació i salari (almenys fins a la crisi). L’èxit del sistema d’immersió lingüística. Els bons nivells d’instrucció superior entre la població jove. I els bons nivells de qualitat en els processos d’aprenentatge en les edats obligatòries.

2. Què convé millorar?

La llista és llarga i incompleta, però ens atrevim a fer una tria. Tenim un problema amb la transició escola-feina (hi ha una gran nombre de joves ni-ni). Hem de readaptar la FP a les necessitats de les empreses per millorar-ne la competitivitat i afavorir l’ocupabilitat de les persones. Patim alts nivells de fracàs escolar i d’abandonament educatiu prematur. Hi ha un desajustament entre el nivell d’instrucció (sobrequalificat) d’una part de la població i l’estructura ocupacional existent (infraqualificada). El nombre de persones amb estudis mitjans és baix. L’escolarització de l’alumnat estranger en els centres educatius no és equitativa. Roman l’escletxa digital. L’aprenentatge de llengües estrangeres és molt baix. La participació en la formació al llarg de la vida de la població adulta no augmenta. La despesa pública en protecció social és baixa, així com els nivells de despesa invertida en educació. L’impacte investigador de les nostres universitats és invisible. Hi ha una excessiva obsessió reguladora i normativa dels governs de l’Estat que fa que el model escolar depengui bàsicament d’instàncies centrals i ideològiques. Persisteix el fantasma de la vella (i superada) dicotomia entre escola pública i privada. Necessitem més que mai les humanitats; l’oblit de les humanitats ens està impedint esdevenir ciutadans democràtics informats, independents i amb un pensament crític seriós i lliure.

3. Què convé incorporar?

Faig quatre propostes que considero claus. Tenim, en general, bons docents i un mal sistema. Cal atacar, doncs, la millora del sistema. Proposo una total coresponsabilització i participació activa de les administracions nacional (catalana!) i municipals en la funció de governança educativa, especialment en la definició i assoliment dels factors claus: igualtat d’oportunitats, qualitat, eficàcia en el rendiment escolar i en l’assoliment de competències, excel·lència en els resultats, disponibilitat bàsica de recursos. I escolarització, distribució i composició equilibrades de l’alumnat per centres.

En segon lloc, cal apropar les decisions rellevants als centres, la qual cosa s’hauria de traduir en una autonomia real dels centres en tres nivells: 1) una autonomia econòmico-financera que permeti que cada centre defineixi i administri els recursos que mobilitza i gestioni el pressupost com un factor estratègic; 2) una autonomia de les plantilles que permeti la contractació de docents i la creació d’equips cohesionats i eficaços, i 3) una autonomia curricular que garanteixi un autèntic projecte educatiu en cada centre, d’acord amb la visió de la comunitat educativa i el context. Això afectaria els continguts, els mètodes d’ensenyament, el model organitzatiu del centre, etc.

En tercer lloc, s’ha d’enfortir el lideratge educatiu, especialment en els equips de direcció, la qual cosa requerirà invertir en la formació, capacitació, professionalització i incentivació salarial dels futurs directors de centres.

Per acabar, hem de crear i implementar mecanismes i sistemes d’avaluació interns (del centre, dels docents i dels alumnes), de rendició de comptes i de processos de millora.

 

Àngel Castiñeira

(Article publicat al diari ARA, 4 de novembre de 2012)

Lideratge en l'àmbit educatiu | , , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink