Posts con el tag ‘Francisco Loscos’

Discursos que han fet història: “Puc prometre i prometo”

Un cop més, us oferim un nou article de la sèrie Discursos que han fet història, publicat pel diari Cinco Días durant els mesos d’estiu d’enguany.

En aquesta entrada hi trobareu el discurs que va pronunciar Adolfo Suárez el 13 de juny de 1977: Puedo prometer y prometo. Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article de Francisco Loscos, professor del Departament de Direcció de Persones i Organització d’ESADE.

UN COMPROMÍS ASTUT I IMPECABLE

El 15 de juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions democràtiques Després de la mort del dictador Francisco Franco.

L’entorn sociopolític era molt complicat. Joan Carles I havia estat nomenat rei d’Espanya el 22 de novembre de 1975. Carlos Arias Navarro, president del primer govern del nou estat, va fracassar en el procés de transformació democràtica. No va saber, no va poder, o no li van deixar, gestionar dues variables clau: d’una banda , el desig no-reformista de la majoria dels partidaris del franquisme, i per altra, el desig de reformes accelerades i radicals dels que portaven dècades esperant el canvi. El juliol de 1976 el rei va nomenar Adolfo Suárez president del Govern. Tot i la desconfiança generalitzada, Suárez va aconseguir impulsar les reformes necessàries perquè el 15 de juny de 1977 no només s’estrenés un nou estat democràtic, sinó també que totes les forces polítiques de l’esquerra hi poguessin participar.

Suárez crea un partit polític a imatge i semblança seva, la Unió de Centre Democràtic (UCD), amb el qual es presenta a les eleccions. En vigílies de la jornada electoral Suárez pronuncia un discurs, emès per TVE, en el qual utilitza el famós “Puc prometre i prometo”, sens cap dubte l’afegitó polític més impactant de la recent història política del nostre país. Si analitzem el discurs de Suárez des del prisma situacional d’aquell moment històric, i des d’una perspectiva més actual de lideratge transformacional, en podem extreure algunes reflexions molt interessants.

En primer lloc, l’objectiu del discurs va ser la creació d’una visió compartida del que hauria de configurar els valors essencials del nou Estat de Dret. Per a això va gestionar l’audiència, la filosofia i el compromís de forma impecable. Una audiència immadura democràticament, però que desitjava i necessitava “comprar” un projecte polític. Una filosofia que conjuminava una dimensió més pròpia del llarg termini (visió estadista) amb una altra pertanyent a l’esfera del curt termini (visió política). I un compromís molt astut que connectava impecablement les emocions del “poder fer” (puc prometre) amb les del “fer” (prometo)

En segon lloc , el discurs va tenir l’habilitat de convertir un escenari d’inquietuds i temors en un espai de confiança. L’inici del discurs va estar focalitzat en les tres grans promeses que s’havien complert. No eren promeses banals. A més de vitals eren propietàries d’un impacte emocional extraordinari. Es referien a la devolució de la sobirania, a la transició en pau, i a que totes les famílies polítiques tinguessin el seu espai.

En tercer lloc, el lideratge de Suárez va sortir reforçat després del discurs. D’una banda, el contingut del mateix va provocar una simbiosi entre Adolfo Suárez i el seu partit polític que va fer possible el triomf de la UCD davant del PSOE. D’altra banda, el llenguatge corporal davant de la càmera va estar absolutament alineat tant amb les paraules (seguretat) com amb l’entorn (confiança). El lideratge de Suárez va ser un gran atractor de vots perquè va mostrar un estat d’atracció emocional positiva (PEA) extraordinari.

I en quart lloc, el missatge, estructurat al voltant de l’impactant “Puc prometre i prometo” va generar un enorme efecte de contagi emocional. Va ser un missatge que va tenir la capacitat d’aconseguir que el poble “comprés” i “somiés” amb aquesta visió que Adolfo Suárez tenia i compartia, alhora que l’habilitat de resultar inoblidable.

Francisco Loscos

(Article publicat al diari Cinco Días, 22 de juliol de 2013)

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , Deixa un comentari Permalink