Posts con el tag ‘Ètica’

Follow the leader 2.0

Pot transferir el debat sobre el lideratge del món real al món virtual? Què significa liderar en un entorn digital? Quin perfil tenen els líders digitals? I què lideren? Què justifica anomenar-los líders? Com es guanyen la legitimitat? Què significa poder, en un entorn virtual? Importa – i en quina mesura- la relació que s’estableix amb els seguidors? És una simple qüestió numèrica de quants followers es té? Es pot parlar d’una ètica del seguiment, com en la vida real? Quines són les interseccions entre món offline i online?I quines són les seves portes d’entrada i sortida, que permeten als líders impulsar els seus projectes en una o altra dimensió?

Pot haver-hi la temptació de reduir el debat sobre el lideratge virtual a una qüestió de followers, de seguidors indexats. Seria un acte de reduccionisme clamorós, equivalent a un altre que es produeix moltes vegades en el món real: el d’assimilar el lideratge a una posició, a un lloc de comandament i a la persona que l’ocupa.

Fer-ho comporta centrar-se en els trets i en les competències del líder, que fàcilment es poden confondre amb les atribucions que el lloc els assigna (sàpiguen exercir-lo o no). I fer-ho comporta fer una equivalència ex post -no sempre correcta- entre lideratge i resultats.

És a dir, atribuir al líder l’encert -o desencert- d’allò que ha passat, moltes vegades sense tenir en compte que hi ha una cosa anomenada multicausalitat. A més, implica menysprear als seguidors i el seu paper determinant en els processos de lideratge; arraconar la causa, el projecte, els objectius i els valores inherents a aquest; i invisibilitzar el debat sobre els mitjans utilitzats en aquest procés per arribar a determinats resultats.

En el món virtual, reduir la noció de lideratge a una qüestió de followers implica empobrir el debat de forma anàloga. El nombre de seguidors no diu res de la qualitat o del potencial del lideratge. També en el món virtual, el lideratge és un procés que implica formular projectes, detallar objectius i proposar mitjans. Si se li afegeix la dimensió ètica, el lideratge també pressuposa explicitar els valors que es posen en joc.

Tenir milers de followers a Twitter no implica necessàriament exercir cap lideratge. Però tenir-los gràcies a un projecte que genera adhesions -en el terreny pràctic i en l’axiològic-, converteixen el lideratge digital en alguna cosa potencialment disruptiva.

La persecució a la qual són sotmesos els rivals polítics a Rússia, per exemple -com l’advocat i blocaire Alexéi Navalny-, suggereix que en alguns indrets la política ho ha entès perfectament.

Pau Mas

(Article publicat al diari La Vanguardia, 12 d’abril de 2014)

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Novetats editorials

L’Observatori dels Valors, iniciativa conjunta de la Càtedra de Lideratges d’ESADE i la Fundació Lluís Carulla, ha publicat recentment dos llibres, que us presentem a continuació:

Ciberètica. TIC i canvi de valors

En poc més d’un decenni, Internet ha esdevingut un dels eixos centrals de la nostra vida laboral, social i fins i tot familiar. Llocs com Google, Viquipèdia, YouTube, Facebook, Tuenti o Twitter i aparells com els telèfons intel·ligents o les tauletes tàctils no tan sols han revolucionat la manera que tenim d’informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics al voltant de qüestions candents com la privacitat, la propietat intel·lectual o la protecció dels menors. Com afecta la xarxa els nostres valors? En l’entorn virtual són vàlids els mateixos valors que apliquem al món real? Se n’estan creant de nous? N’hi ha que es troben en perill d’extinció?

Per una educació republicana. Escola i valors

Els alumnes catalans obtenen uns resultats molt més baixos d’aquells a què podríem aspirar com a país. Tot i això, si avaluéssim el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s’avaluen més d’acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa en relleu una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d’aquesta confusió és l’oblit de la dimensió política i republicana de l’escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del jo dels alumnes que per formar ciutadans competents, i sembla que consideri més noble fomentar l’espontaneïtat (suposadament) innocent que l’emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l’escola es desvirtua a si mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya (és a dir, al si d’una societat que vol considerar-se com una nació) el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat.

Uncategorized | , , , , , , Deixa un comentari Permalink