Posts con el tag ‘Dimensions del lideratge’

Discursos que han fet història: “Tinc un somni”

Seguint amb la sèrie d’articles publicats a la secció Discursos que han hecho historia del diari Cinco Días, avui us oferim el que Martin Luther King Jr. va pronunciar el 28 d’agost de 1963: I have a dream.

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu el comentari de Ceferí Soler, professor titular del Departament de Direcció de Persones i Organització d’ESADE.

I HAVE A DREAM

En ocasions, hem pogut observar artistes, pensadors i místics que es troben en estats especials de gran inspiració, com va ser el dia 28 d’agost de 1963, a Washington DC .
Estar en silenci, meditant les idees del discurs de Martin Luther King Jr. “I have a dream. No podem tornar enrere. La nostra tasca és marxar cap endavant” significa anticipar i compartir les nostres idees, la nostra percepció del treball, de les empreses que ens puguin portar els seus objectius il·lusionants per interpretar que el Mestre ja ha complert la seva missió, ja va deixar clar el seu missatge de seguir el nostre cor, la nostra intuïció, d’estimar el que fem com el millor servei a la societat. Ja es va difondre per tot el món el seu testament de fe en nosaltres mateixos i el nostre potencial de viure cada dia com si fos únic…

Agraïment doncs a qui va i torna a través del somni, i en retornar ens regala les seves paraules màgiques amb les que interpretem els seus valors de fe, d’esperança, de compromís i d’exigència en la seva compassió per la humanitat sense diferències entre races.

En el silenci les nostres idees s’ordenen, encara que l’exterior continua desordenat. Les paraules es renoven perquè han estat netejades i en el silenci és més fàcil contactar amb els altres, en les albades que ens recarreguen les nostres bateries d’energia vital per obrir les ments tancades.

La crisi és com una benedicció perquè aporta noves idees de progrés. Neixen noves estratègies, amb creativitat, per destruir les incompetències de l’especulació que representa la mandra mental. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida a l’empresa és rutina, desmotivació, persones amb màscares que representen el paper que els han indicat. Ha desaparegut l’espontaneïtat, l’autenticitat i la transparència perquè el problema no són les màscares sinó que darrere d’elles no es troba la persona real que estima la seva feina.

Una persona autèntica és una persona que treballa a la seva empresa, que ha de planificar, organitzar els recursos, controlar les operacions i amb el lideratge inspirador aconseguir els seus objectius. Liderar és influir de manera proactiva. Amb l’espiritualitat, l’esperança, la fe i la compassió de Martin Luther King; amb la creativitat sense màscara i la passió de Steve Jobs. Per construir espais positius, compartir idees i coneixement, crear directius emprenedors entre els col·laboradors que de forma anònima estem sostenint nostre país.

Per comprendre la connexió de lideratge eficient i visió espiritual hem d’estudiar la inspiració del líder en el desenvolupament de la visió. És a dir, les seves competències, sense limitacions, en el desenvolupament de la seva inspiració. Té l’espurna d’energia vital, la tenacitat i la perseverança per aconseguir que la seva visió sigui realitzable. És com una convicció íntima, acompanyada de les seves creences i valors socials que guien les seves decisions.

Els líders amb visió, com Duran Farell, fundador de Gas Natural, entenen que la seva espiritualitat té a veure amb el propòsit i el significat de la seva missió. Aquest significat o propòsit genera un sentit de pertinença i una consciència social que representa la millor recompensa moral i cívica per als seus col·legues, directius, caps, supervisors i col·laboradors o seguidors. És el poder de transformar l’energia positiva per a aquestes persones. Martin Luther King, Teresa de Calcuta, Nelson Mandela, Mahatma Gandhi, impregnaren la seva vida d’espiritualitat per servir els altres amb el compromís de la no-violència fins al final de les seves vides.

El líder que inspira futurs pot ajudar els seus col·laboradors en el compromís vital d’aconseguir els seus objectius i obtenir l’estat íntim de màxima satisfacció, pel treball ben fet, com el nostre llegat de responsabilitat social sobre la dimensió transcendent de l’experiència humana.

Ceferí Soler

(Article publicat al diari Cinco Días, 26 d’agost de 2013)

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Discursos que han fet història: “Ich bin ein Berliner”

Demà divendres, 22 de novembre de 2013, farà 50 anys de l’assassinat de John F. Kennedy a Dallas (Texas). La seva mort violenta va contribuir a refermar encara més la figura d’un president convertit en mite ja durant el seu mandat.

Coincidint, doncs, amb el cinquantè aniversari de la seva mort, la Càtedra us vol oferir un article sobre un dels seus discursos més cèlebres, pronunciat a Berlín el 26 de juny de 1963: Ich bin ein Berliner. Aquest article s’emmarca, un cop més, en la sèrie de textos que van aparèixer al diari Cinco Días durant els mesos de juliol i agost de 2013 sota el títol de Discursos que han hecho historia.

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article de Pau Mas, coordinador de la Càtedra LideratgeS d’ESADE.

EL VOSTRE DESTÍ ÉS EL NOSTRE, JUNTS GUANYAREM

Ich bin ein Berliner ha passat a la història com un dels millors i més citats discursos de John F. Kennedy, president dels Estats Units entre els anys 1961 i 1963, quan el seu mandat es va veure truncat pel seu violent assassinat. El discurs va ser pronunciat el 26 de juny de 1963, gairebé dos anys després de la construcció del mur de Berlín, l’expressió més vívida i tràgica de la Guerra Freda. Aquest dividiria l’antiga capital alemanya en dues parts durant gairebé 30 anys i convertiria la part occidental en un enclavament de la República Federal Alemanya en plena Deutsche Demokratische Republik (RDA, en l’acrònim català), sota domini soviètic des de la victòria aliada.

Després de la fi de la Segona Guerra Mundial la unitat de les Forces Aliades ràpidament es va esvair. Derrotats Hitler i el feixisme, la pugna entre capitalisme i comunisme va intensificar la lluita pel control geopolític de Mitteleuropa, del qual depenia l’hegemonia i la supervivència d’ambdós blocs. Naixia el Eisener Vorhang, el famós Teló d’Acer, frontera política, ideològica i física entre Europa Occidental i el bloc comunista, que reproduiria la Guerra Freda a escala meso (Alemanya) i micro (Berlín). A Alemanya, a Berlín, es jugava una partida d’abast internacional, que va posar a prova la resistència dels EUA en múltiples ocasions. El bloqueig de Berlín (1948/49), el tancament de les fronteres entre les dues Alemanyes decretat per la RDA (1952) o la construcció del mur (1961) són només tres dels molts moments que van exigir compromís, lleialtat… i solucions pràctiques per part dels EUA.

El 1963 Kennedy va visitar un Berlín ja dividit. Berlín -desanimat, angoixat, exhaust- va proferir una càlida benvinguda a un president carismàtic, que generava grans expectatives als EUA. Cèlebres són els discursos sobre la Nova Frontera (1960) o sobre l’objectiu de fer arribar l’home a la lluna (1961). El discurs pronunciat a Berlín no va defraudar, va seduir al poble berlinès i va catapultar el seu lideratge de l’àmbit nacional a l’esfera internacional. El missatge era: davant d’un mur infranquejable, ponts; davant del bloqueig, compromís; davant la submissió, resistència; davant l’opressió, llibertat.

Del seu discurs té especial transcendència la breu frase Ich bin ein Berliner, pronunciada així, en alemany. Una frase curta, aparentment senzilla, sense transcendència. No obstant això, es tracta d’una frase magistral, pels seus múltiples significats ocults, pel seu alt voltatge emocional i per la seva intencionalitat indubtable: va saber identificar l’estat d’ànim dels berlinesos, angoixats davant la recrudescència de les relacions entre occident i el bloc comunista (us entenc, per això sóc aquí); va saber establir un vincle emocional amb els berlinesos (sóc un dels vostres); va saber canalitzar les ànsies de llibertat, vinculant el futur dels berlinesos al destí dels Estats Units i del món lliure (no esteu sols, jo us acompanyo); va saber alinear els berlinesos amb els interessos americans en una causa comuna: la lluita per la llibertat, la lluita contra el comunisme (tenim un somni comú), i per sobre de tot, va saber donar sentit i propòsit històric a les seves dificultats, a les seves penúries i als seus sacrificis (el vostre destí és el nostre, junts guanyarem). I tot condensat en una única frase, pronunciada en el lloc adequat i en el moment adequat. El mite estava servit.

Pau Mas

(Article publicat al diari Cinco Días, 29 de juliol de 2013)

Dimensions del lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Discursos que han fet història: “L’arma de la no violència”

En aquest post us oferim una nova publicació de la sèrie Discursos que han fet història, apareguda al diari Cinco Días durant els mesos de juliol i agost de 2013. Aquest article analitza el discurs que Mahatma Gandhi va pronunciar el 8 d’agost de 1948: L’arma de la no violència (Quit India Speech).

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article d’Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i professor d’ESADE.

L’ESTRATÈGIA DEL LIDERATGE NO VIOLENT

L’arma de la no violència va ser el discurs pronunciat per Gandhi el 7 d’agost de 1942 al Congrés indi, en plena Segona Guerra Mundial. És un bon exemple de l’ús de la intel · ligència contextual en l’exercici del lideratge i la seva lectura contribueix a rectificar la típica i errònia imatge visionària del lideratge de Gandhi. Aquest podia tenir el cap als núvols, però els peus els tenia sens dubte a terra.

Gandhi tenia present, d’una banda, la situació bèl·lica mundial i els actors en joc, i era plenament conscient de la delicadíssima situació en què es trobava la part britànica. Contemplava també, en segon lloc, el context regional asiàtic en què intervenien països com Rússia, la Xina i sobretot el bel·licós Japó. I finalment, mantenia la seva obsessió per la situació del seu país, l’Índia, creuada en aquell any per dues lògiques conflictuals coetànies, la interna (en la qual lluitava des de feia anys per aconseguir la independència del seu país) i la regional (en què, amb una clarivident visió històrica de les revolucions, temia que, combatent i afeblint encara més a la Gran Bretanya, poguessin ser envaïts per Japó, passant així del foc a les brases).

Gandhi també era conscient que aquella era la major campanya de la seva vida, a la qual havia dedicat ja 22 anys, i sabia també que l’oportunitat que se li presentava era única però plena de perills. Assistia, doncs, a la mare de totes les batalles. Qualsevol moviment en fals en la direcció de les seves accions podia ser fatal per al seu poble.

Amb aquesta convicció, Gandhi es va plantejar dos únics objectius: la independència de l’Índia i l’assoliment de la democràcia com a via, aquesta última, de superació de la divisió religiosa entre hindús i musulmans que travessava al seu país. Per a aconseguir aquests objectius, va desenvolupar una estratègia basada en dos elements: provocar un canvi de mentalitat del seu poble i impulsar a continuació la seva mobilització total.

El primer factor era el més difícil ja que representava un autèntic canvi de marc mental i axiològic basat en la via de la no violència com a camí per superar l’odi cap als britànics. Gandhi pretenia desplaçar aquesta energia negativa del poble indi contra els britànics per concentrar-la en el rebuig al model de Govern imperialista. La seva idea no era combatre persones sinó ideologies estabilitzadores i models de domini i submissió polítics. Aquest canvi de marc mental el va associar, per tant, a un canvi de valors de la població: la fermesa, la valentia, la unitat. Sabent que aquest tipus de canvis eren lents i costosos , mentre que el moment exigia acceleració, Gandhi va evitar guanyar-se el nivell profund de la convicció en els seus seguidors . No els va demanar un credo, sinó el desenvolupament d’una estratagema militar (sí, militar!), I per això va presentar la no violència no com a principi vital sinó com un mètode útil. El seu missatge va ser clar : aconseguirem la nostra llibertat lluitant units i això no inclou l’odi , sinó el sacrifici i la fortalesa col·lectius. La filosofia de fons del missatge de Gandhi era ben clara: el principi de la lluita i l’autèntica avantatge del lluitador resideixen en la pròpia fortalesa interna. Només quan l’adversari descobreix en el seu oponent aquesta determinació d’anar fins al final és quan pot reconèixer la seva victòria. Gandhi estava emulant Churchill en el seu particular combat contra Hitler.

El segon motor de canvi, derivat del primer, va ser la mobilització dels seguidors. El lideratge, per ser efectiu, ha de servir per remoure consciències però també per remoure cossos. La lectura del moment va portar a Gandhi a l’exhortació de no quedar-se quiets. La seva estratègia, encara que sembli el contrari, era militar. Va saber connectar la guerra del món lliure contra Alemanya i Japó amb la guerra per la llibertat del poble indi. I ho va aconseguir.

Àngel Castiñeira

(Article publicat al diari Cinco Días, 8 de juliol de 2013)

 

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet: Transformats per la crisi

Avui també us oferim la transcripció editada de la VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet publicada a la col·lecció Quaderns de lideratge de la Càtedra, els vídeos de la qual vam anar publicant al llarg de tot el curs passat.

A l’espera de poder-vos oferir el material de la VIII Jornada, celebrada el 30 de setembre d’enguany, us convidem a repassar la jornada completa aquí.

Dimensions del lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge empresarial, Lideratge i empresa, Lideratge i empresa, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink