Posts con el tag ‘administració pública’

VIII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (16): Euken Sesé

Euken Sesé, director de Fomento de San Sebastián, va aprofundir en la responsabilitat de les ciutats, des del punt de vista de les institucions públiques, per afavorir i potenciar la iniciativa emprenedora: com es pot canviar l’ecosistema perquè aquest sigui més favorable?

Pots consultar el vídeo a ESADE.tv o a la pròpia web de la Càtedra

 

Concepcions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge empresarial, Lideratge en el sector públic, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

VIII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (15): Maravillas Rojo

Maravillas Rojo, ex presidenta de Barcelona Activa i actual responsable d’Emprenedoria Social de la Generalitat de Catalunya va oferir la seva visió sobre com les institucions públiques ajuden a promoure ecosistemes locals que afavoreixen la iniciativa emprenedora.

Pots consultar el vídeo a ESADE.tv o a la propia web de la Càtedra

Concepcions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge empresarial, Lideratge en el sector públic, Lideratge i empresa | , , , , , , Deixa un comentari Permalink

Qui té por dels directius públics?

La necessitat de directius professionals sembla que s’obre pas, a empentes i rodolons, en l’horitzó de reformes de l’Administració. No fa pas gaire, la principal associació de gestors públics de Catalunya presentava a ESADE la seva proposta per a un estatut del directiu públic. En paral·lel, la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques filtrava els detalls d’una futura regulació de la matèria en l’Administració general de l’Estat. Sense entrar a valorar aquestes iniciatives, cal recordar algunes claus del que hi ha en joc en aquesta qüestió. A diferència de molts països amb què ens interessa comparar-nos –en latituds com Holanda, Nova Zelanda, el Canadà o Xile, per esmentar-ne alguns–, el sistema públic espanyol no ha construït cap marc institucional específic per als seus directius. Els càrrecs de direcció constitueixen, a l’Administració, un espai de titularitat difusa per a la conquesta dels quals combaten dos poderosos exèrcits: d’una banda, els cossos de funcionaris i, de l’altra, els aparells dels partits.

Evidentment, convertir la gerència en un territori sotmès a les regles de la burocràcia pública equivaldria a estendre l’acta de defunció abans que la de baptisme. La inamovibilitat, la visió formalista del mèrit, les retribucions uniformes o els ascensos per antiguitat són atributs que fan de la plaça pública comuna un univers cada cop més immanejable. Pensar a aplicar-los a l’exercici de responsabilitats directives resulta, senzillament, forassenyat. Però encara és més greu –i, desgraciadament, més estesa– la colonització de l’espai directiu públic per part dels partits polítics.

Forges

De quants càrrecs estem parlant? Encara que quantificar-los no és gens fàcil, si consideréssim de caràcter directiu només un 1 % de les places públiques totals, a Espanya la xifra superaria els 30.000 càrrecs. Avui dia, una gran majoria d’aquests càrrecs estan considerats o portats –tant és– com si es tractés de càrrecs polítics. És a dir, són proveïts i gestionats en funció de la simple confiança de qui els designa, i són “acolorits” habitualment per l’afiliació partidària o la proximitat del seu ocupant a una força política. Quants n’hi ha que exerceixen funcions de govern que han de quedar reservades a la representació, directa o indirecta? Sens dubte, una minoria exigua, si ens guiem pels estàndards propis de les democràcies avançades.

La conseqüència més visible d’aquesta colonització és la debilitat que crea en la direcció de les polítiques i dels serveis públics. Els partits no són –ni ho han de ser– escoles de gestió. El polític basc Juan María Atutxa ho explicava col·loquialment: «No es fan ous ferrats amb aigua beneïda». En altres paraules, la filiació política no habilita per dirigir amb eficàcia i eficiència un servei d’ocupació, un hospital, un grup audiovisual o una xarxa de serveis socials. D’altra banda, els directius professionals aporten a les organitzacions públiques un ethos de racionalitat econòmica –maximitzar el valor creat per cada euro invertit– imprescindible en els temps que corren. Per fer la seva feina necessiten, això sí, un marc institucional adequat: governat per la política, però raonablement desvinculat del cicle electoral i protegit de les interferències en la gestió quotidiana.

No es tracta d’un joc de suma zero, en què el que guanya un, ho perd l’altre. Un símil per explicar-nos: de la mateixa manera que l’empresa familiar busca, quan creix i es diversifica, un gerent professional de fora de la família, la política representativa necessita incorporar directius per governar amb efectivitat un univers –el de la provisió de serveis públics– amb una complexitat i unes peculiaritats que se li resisteixen. Quan disposa d’un management professional d’alta qualitat, la política guanya espai d’influència i capacitat de lideratge estratègic. Aconsegueix manar més, posar les organitzacions al servei de les seves prioritats. Per aconseguir-ho, ha de renunciar, és clar, a considerar la franja directiva de l’Administració com un territori conquerit pel vot, el destí natural del qual és ser ocupat per aquells que, des de les pròpies files, reclamen el botí.

No és difícil localitzar les principals resistències al desenvolupament de la gerència professional en el sector públic. Són, sobretot, en aparells de partit acostumats –sense diferències de discurs o color polític– a dirigir clienteles i lleialtats mitjançant el repartiment de càrrecs. Forma part de les mateixes lògiques que estan imposant el tripijoc i les quotes polítiques en organismes en què els càrrecs s’haurien de proveir d’una manera meritocràtica. Les mateixes lògiques que fan gairebé inviable entre nosaltres la independència de les agències reguladores. Per això, l’existència d’una direcció pública professional redunda, alhora, en l’enfortiment de les institucions i en la regeneració de la política. No s’oposa a la política, sinó a la mala política que patim. Aquest és, probablement, el motiu pel qual fa tant de temps que transita pels debats d’acadèmics i de gestors, i està tan allunyat de les agendes dels governs.

Francisco Longo

(Article publicat a El Periódico de Catalunya, 10 de juliol de 2012)

Lideratge en el sector públic, Lideratge polític | , , , , , Deixa un comentari Permalink