Discursos que han fet història: “Expresso la meva vergonya”

En el marc de la sèrie Discursos que han hecho historia, publicada pel diari Cinco Días, al llarg dels mesos d’estiu de l’any 2013, us oferim el discurs que pronunciava Gerhard Schröder, canciller de la República Federal Alemanya (1998-2005), el 25 de gener de 2005. El discurs portava per títol “I express my shame”. 

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu el comentari d’Eugenio M. Recio, professor honorari d’ESADE.

LES “MEMÒRIES HISTÒRIQUES” D’ALEMANYA I ESPANYA

En llegir el discurs que va pronunciar l’excanceller Gerhard Schröder el 25 de gener de 2005 per commemorar els 60 anys de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz, és difícil evitar que vinguin a la memòria vivències de la guerra civil del nostre país.

Tot i que les circumstàncies no són comparables, també en els anys anteriors i posteriors a la nostra guerra va tenir lloc entre nosaltres l’equivalent al que Schröder anomena un “genocidi impulsat per l’odi”. En tractar de reconstruir avui la ‘memòria històrica’, hi ha el risc que l’atenció es fixi gairebé exclusivament en els crims que es van cometre pel bàndol franquista, ja que els que van ocórrer en el bàndol republicà, es van donar a conèixer àmpliament acabada la guerra. En un i altre bàndol hi va haver assassinats i persecucions per motius ideològics i per venjances personals i, com va dir Schröder als supervivents d’Auschwitz i als seus familiars, encara que resulti difícil comprendre aquesta tragèdia, perquè “el passat no pot ‘superar-se’ perquè és passat, el seu rastre i les seves lliçons s’estenen fins al present” .

Afortunadament, des que es va instaurar la democràcia al nostre país i la nostra economia va normalitzar la seva evolució, s’ha recuperat entre nosaltres la convivència ciutadana, respectant les diferents ideologies que s’han anat alternant al Govern pel joc democràtic. Però en situacions de crisi especialment greus com l’actual, hi ha el perill d’oblidar del passat i de fomentar actituds com les que van provocar les tragèdies esmentades.

També a Alemanya es va recuperar la convivència i la prosperitat econòmica, primer en establir el règim democràtic a la República Federal el 1948, i després amb la reunificació de l’any 1990. L’any 1998, quan la democràcia cristiana (CDU) va perdre les eleccions legislatives, i va ser elegit canceller Gerhard Schröder, aquest es va trobar amb una situació econòmica poc pròspera perquè no s’havien amortitzat encara els costos de la reunificació. I en el seu segon mandat, a partir del 2002, Schröder es va enfrontar amb la necessitat de dur a terme reformes estructurals en el mercat de treball i en la protecció social per superar una situació econòmica que no acabava d’arrencar.

Quan va pronunciar el discurs que comentem a principis de l’any 2005, Gerhard Schröder vivia una situació políticament molt desagradable ateses les reformes socials que havia impulsat, fins a l’extrem que va haver de convocar eleccions anticipades el 18 de setembre d’aquell any. Malgrat això, es va mostrar contundent en afirmar que “el record de l’era nazi i dels seus crims és una obligació moral … però la temptació d’oblidar és molt gran … Hi ha alguna cosa que sabem amb seguretat: no hi hauria llibertat, no hi hauria dignitat humana i no hi hauria justícia si oblidéssim el que va succeir quan la llibertat, la justícia i la dignitat humana van ser violades pel poder governamental. Esforços exemplars estan sent duts a terme en moltes escoles alemanyes, en empreses, en unions sindicals i en les esglésies. Alemanya s’enfronta al seu passat.”

Aquesta experiència d’Alemanya també ens hauria d’estimular a nosaltres perquè a través de les institucions democràtiques i d’una manera molt particular dels mitjans de comunicació, desterrem tot el que pugui recordar l’ambient previ a la guerra civil i el que va seguir en els primers anys de la seva finalització. I per acabar amb les paraules de Schröder: “tots els alemanys, però també tots els europeus, i la comunitat internacional en general, necessiten continuar aprenent a conviure junts amb respecte, humanitat, i en pau”

Eugenio M. Recio

(Article publicat al diari Cinco Días, 19 d’agost de 2013)

Related posts:

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític | ,

Deixa un comentari

El correu electrònic no es publicarà

*

*

*

Pots utilitzar aquests TAGS i atributs HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*