Discursos que han fet història: “La pau mundial no pot salvaguardar-se sense esforços”

Us oferim, novament, un post de la sèrie Discursos que han fet història, publicat pel diari Cinco Días durant l’estiu d’enguany: el discurs pronunciat per Robert Schuman el 9 de maig de 1950 “La pau mundial no pot salvaguardar-se sense esforços”.

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article d’Eugenio M. Recio, professor honorari d’ESADE.

RECORDANT ELS ORÍGENS DEL PROJECTE EUROPEU

De la creació de la Comunitat Econòmica del Carbó i Acer (CECA) , que és l’origen de la UE, es poden treure lliçons importants per a la gestió de les empreses.

Des d’un punt de vista estrictament empresarial, l’ampliar el medi físic permet a les empreses disposar de més recursos i, per tant, escollir els necessaris per a la producció en millors condicions. En el cas de la CECA, França i Alemanya podrien explotar els recursos del carbó i acer en els jaciments que oferissin millors avantatges per a les empreses de cada país, cosa que no passava quan els separaven les fronteres nacionals.

La proposta d’aquest projecte la va fer el ministre d’Afers Exteriors de França Robert Schuman el 9 de maig de 1950. En una Declaració de Govern va proposar  que se sotmeti el conjunt de la producció franco-alemanya de carbó i d’acer a una Alta Autoritat comuna”. Amb la creació d’aquesta Comunitat Econòmica, lucrativa per a les empreses de tots dos països, es buscava, però, una altra finalitat. Per això en la seva Declaració el ministre aclareix l’objectiu subjacent afirmant que es tracta de “recórrer la primera etapa cap a una federació europea, que és indispensable per a la preservació de la pau”, de manera que “l’oposició secular entre França i Alemanya sigui eliminada”. Però com “Europa no es farà d’una vegada, ni en una obra de conjunt sinó gràcies a realitzacions concretes que creuen, en primer lloc, una solidaritat de fet” es recorre al control comú de factors de producció importants per a la guerra i per a la reconstrucció europea .

En els temps de crisi que vivim, en què per diverses causes està apareixent una desafecció al projecte europeu, especialment per qüestions econòmiques, seria molt útil recordar els motius i estratègies que van donar origen al projecte europeu.

Les empreses dels 27 països, que integren actualment la UE, s’han pogut beneficiar en aquests anys dels avantatges d’un encara no acabat mercat unitari, que permet disposar dels recursos productius en millors condicions en tenir un espai més ampli per a la seva selecció. I si se seguís avançant en el mercat interior això podria repercutir també favorablement en la situació de l’ocupació, ja que hi ha països comunitaris en què escasseja l’oferta de mà d’obra en relació amb la demanda i altres, com el nostre, en què passa el contrari.

Però aquest avantatge econòmic, com repetidament recorda Schuman en la seva Declaració, ha de transcendir al terreny polític: “la creació d’aquesta potent unitat de producció, oberta a tots els països que vulguin participar-hi, proporcionarà a tots els països, als que agrupi, els elements fonamentals de la producció industrial en les mateixes condicions i establirà els fonaments reals de la seva unificació econòmica. Aquesta producció s’oferirà a tothom sense distinció ni exclusió, per contribuir a l’augment del nivell de vida i al progrés de les obres de pau … d’aquesta manera … s’introduirà el ferment d’una comunitat més àmplia i més profunda entre països que durant tant temps s’han enfrontat en divisions sagnants”.

Tant de bo que el record d’aquests primers passos de la Comunitat Europea ens faci afrontar la superació de les dificultats presents amb el mateix ànim amb què ho van fer els nostres predecessors i ens lliurem dels nacionalismes populistes interns i dels que des de fora, un cop més, intenten enfonsar un projecte que tant pot aportar al benestar global. Les properes eleccions al Parlament Europeu del mes de maig del 2014, ens ofereixen una gran oportunitat a tots els ciutadans de contribuir-hi.

Eugenio M. Recio

(Article publicat al diari Cinco Días, 15 de juliol de 2013)

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, Lideratge polític | , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

El correu electrònic no es publicarà

*

*

*

Pots utilitzar aquests TAGS i atributs HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*