Discursos que han fet història: “L’arma de la no violència”

En aquest post us oferim una nova publicació de la sèrie Discursos que han fet història, apareguda al diari Cinco Días durant els mesos de juliol i agost de 2013. Aquest article analitza el discurs que Mahatma Gandhi va pronunciar el 8 d’agost de 1948: L’arma de la no violència (Quit India Speech).

Podeu llegir el discurs sencer aquí i a continuació hi trobareu l’article d’Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i professor d’ESADE.

L’ESTRATÈGIA DEL LIDERATGE NO VIOLENT

L’arma de la no violència va ser el discurs pronunciat per Gandhi el 7 d’agost de 1942 al Congrés indi, en plena Segona Guerra Mundial. És un bon exemple de l’ús de la intel · ligència contextual en l’exercici del lideratge i la seva lectura contribueix a rectificar la típica i errònia imatge visionària del lideratge de Gandhi. Aquest podia tenir el cap als núvols, però els peus els tenia sens dubte a terra.

Gandhi tenia present, d’una banda, la situació bèl·lica mundial i els actors en joc, i era plenament conscient de la delicadíssima situació en què es trobava la part britànica. Contemplava també, en segon lloc, el context regional asiàtic en què intervenien països com Rússia, la Xina i sobretot el bel·licós Japó. I finalment, mantenia la seva obsessió per la situació del seu país, l’Índia, creuada en aquell any per dues lògiques conflictuals coetànies, la interna (en la qual lluitava des de feia anys per aconseguir la independència del seu país) i la regional (en què, amb una clarivident visió històrica de les revolucions, temia que, combatent i afeblint encara més a la Gran Bretanya, poguessin ser envaïts per Japó, passant així del foc a les brases).

Gandhi també era conscient que aquella era la major campanya de la seva vida, a la qual havia dedicat ja 22 anys, i sabia també que l’oportunitat que se li presentava era única però plena de perills. Assistia, doncs, a la mare de totes les batalles. Qualsevol moviment en fals en la direcció de les seves accions podia ser fatal per al seu poble.

Amb aquesta convicció, Gandhi es va plantejar dos únics objectius: la independència de l’Índia i l’assoliment de la democràcia com a via, aquesta última, de superació de la divisió religiosa entre hindús i musulmans que travessava al seu país. Per a aconseguir aquests objectius, va desenvolupar una estratègia basada en dos elements: provocar un canvi de mentalitat del seu poble i impulsar a continuació la seva mobilització total.

El primer factor era el més difícil ja que representava un autèntic canvi de marc mental i axiològic basat en la via de la no violència com a camí per superar l’odi cap als britànics. Gandhi pretenia desplaçar aquesta energia negativa del poble indi contra els britànics per concentrar-la en el rebuig al model de Govern imperialista. La seva idea no era combatre persones sinó ideologies estabilitzadores i models de domini i submissió polítics. Aquest canvi de marc mental el va associar, per tant, a un canvi de valors de la població: la fermesa, la valentia, la unitat. Sabent que aquest tipus de canvis eren lents i costosos , mentre que el moment exigia acceleració, Gandhi va evitar guanyar-se el nivell profund de la convicció en els seus seguidors . No els va demanar un credo, sinó el desenvolupament d’una estratagema militar (sí, militar!), I per això va presentar la no violència no com a principi vital sinó com un mètode útil. El seu missatge va ser clar : aconseguirem la nostra llibertat lluitant units i això no inclou l’odi , sinó el sacrifici i la fortalesa col·lectius. La filosofia de fons del missatge de Gandhi era ben clara: el principi de la lluita i l’autèntica avantatge del lluitador resideixen en la pròpia fortalesa interna. Només quan l’adversari descobreix en el seu oponent aquesta determinació d’anar fins al final és quan pot reconèixer la seva victòria. Gandhi estava emulant Churchill en el seu particular combat contra Hitler.

El segon motor de canvi, derivat del primer, va ser la mobilització dels seguidors. El lideratge, per ser efectiu, ha de servir per remoure consciències però també per remoure cossos. La lectura del moment va portar a Gandhi a l’exhortació de no quedar-se quiets. La seva estratègia, encara que sembli el contrari, era militar. Va saber connectar la guerra del món lliure contra Alemanya i Japó amb la guerra per la llibertat del poble indi. I ho va aconseguir.

Àngel Castiñeira

(Article publicat al diari Cinco Días, 8 de juliol de 2013)

 

Related posts:

Dimensions del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge polític, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , , , ,

Deixa un comentari

El correu electrònic no es publicarà

*

*

*

Pots utilitzar aquests TAGS i atributs HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*