VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (2): Transformats per la crisi

El proper dia 27 de setembre ens reunirem al monestir de Sant Benet amb prop d’un centenar de líders empresarials polítics i socials per renovar plegats el nostre compromís de millora en l’exercici del lideratge i de servei al país. Encara que alguns creguin el contrari, el lideratge no és com el llegendari bàlsam de Fierabràs, una poció sanadora amb la qual, com relata el Quixot, “no hay que tener temor a la muerte, ni pensar morir de ferida alguna”, ja que “con una sola gota se ahorrarán tiempo y medicinas”. Aquesta visió màgica del lideratge pot ser avui tan nefasta com les actituds derrotistes o resignades. El lideratge ─exercit en tots els sectors i en tots els nivells─, si el sabem comprendre, promoure i exercir, pot ser un procés catalitzador de la nostra energia creativa, fins i tot de la que desconeixem tenir. Però no té cap efecte miraculós que eviti el nostre sacrifici, la nostra dedicació i el nostre esforç o que modifiqui, com per art de màgia, la realitat que ens ha tocat viure.
..
I la realitat que tenim ara mateix no és la de la “sortida del túnel” o la de “brots verds” en l’horitzó. Per primera vegada en molts anys, àmplies capes mitjanes de la població senten en la seva pròpia carn les conseqüències de la desocupació, la reducció del salari i l’increment de la desigualtat i la inseguretat. Les nostres condicions de vida han empitjorat i les nostres perspectives vitals (somnis, promeses, plans, il·lusions) s’han vist frustrades. Emergeix una nova classe social, el “precariat”, un ampli col·lectiu afectat per la precarietat en múltiples aspectes de la seva vida. Noten aquesta precarietat en l’ocupació, en els recursos, en la formació, en l’habitatge, en la pensió, en la identitat professional… (Convé recordar aquella pancarta del 15-M: “Sense casa, sense feina, sense pensió, sense por”.) I respon a les apel·lacions dels seus líders polítics amb desconfiança, desafecció, insatisfacció, descontentament, malestar i indignació. Com declarava Ivan Krastev, membre del Consell Europeu de Relacions Exteriors, el febrer de 2010: “Som testimonis d’un col·lapse de la confiança en les elits polítiques i empresarials. La democràcia ja no és una qüestió de confiança, sinó més aviat de gestió de la desconfiança”.
….

Monarch Butterfly – Chrysalis transformation (cc puuikibeach)

El primer deure dels nostres líders avui és, doncs, intentar restaurar la confiança amb els ciutadans. I per això cal començar explicant amb tota claredat què ens ha passat, perquè ja no seria moralment correcte seguir repetint aquella vella frase d’Ortega y Gasset en què afirmava: “No sabemos lo que nos pasa y esto es precisamente lo que nos pasa.” Això pot ser admissible encara avui? Ens podem continuar gronxant en el desconcert i la confusió? L’elaboració d’un diagnòstic ajustat de la realitat és una part importantíssima de l’acció de liderar. Sense aquest diagnòstic del context, alguns líders corren el risc, en lloc de tenir una visió, de patir visions o al·lucinacions, perquè potser allò que proposen no té res a veure amb allò que ens passa. Quan els nostres líders neguen la realitat i la seva denominació (“no hi ha crisi”, “no hi haurà rescat”, “no hi haurà intervenció”, “no necessitarem ajuda”) o, fins i tot, la deformen o l’alteren amb xifres irreals sobre el deute, com podem creure en les propostes que ens fan, en el cas que en facin? L’exercici creïble del lideratge reclama, actualment, emprendre un conjunt important de tasques que ja no admeten demora.
..
Els nostres líders s’han de fer càrrec de la situació, tenir clar el diagnòstic del que ha passat, està passant i passarà, i, des d’aquest escenari, avaluar la nostra solidesa o debilitat estructural, els nostres límits i les nostres potencialitats, la nostra (in)solvència i les nostres vulnerabilitats.
..
Hem d’atrevir-nos a reconèixer els nostres propis errors (i no tan sols els dels altres) i hem d’extreure ensenyaments de la crisi. Hem de conèixer, treballar i conduir bé les nostres disposicions emocionals i d’ànim: apatia, indignació, resignació, voluntat de superació i sacrifici, modèstia i ponderació… Convé evitar els automatismes mentals del tipus “això ho arreglem entre tots”, “al final ens en sortirem”, “altres vegades ho hem superat”, “ens pressionen, però trobarem una drecera”, “Alemanya o Europa no es poden permetre un enfonsament”…
Cal analitzar i comprendre bé la nova etapa, i assumir i explicar que “res no serà igual”. Cal definir una altra vegada els nostres propòsits i valors: col·lectius, institucionals, corporatius, personals. I fer-ho des d’un sentit d’urgència i de reacció que s’ha de traslladar a tota la societat. Caldrà acordar un nou tipus d’intervenció i d’actituds ajustades a l’àmbit, la institució, l’organització o l’entitat en què actuem, mobilitzar noves energies i ser capaços de generar nova il·lusió. I, finalment, caldrà actuar, no quedar paralitzats, ser capaços de tenir la iniciativa i prendre decisions.
La crisi, en definitiva, ens ha transformat. Hem estat testimonis dels nostres excessos i també de les nostres mancances i errors, i ara hem de decidir si volem ser subjectes actius o passius d’aquesta transformació. Però, en tota crisi, hi ha també una mica de destrucció creativa que, ben aprofitada, permet impulsar canvis i descobrir noves oportunitats. L’esperança no vol dir que tot hagi de sortir bé, sinó que amb el nostre seny i la nostra contribució podrem tornar a trobar la bona via. Això és el que dirimirem a Món Sant Benet.
..
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano
….
(Article publicat a La Vanguardia, 25 de setembre de 2012)
….

L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , ,

Deixa un comentari

El correu electrònic no es publicarà

*

*

*

Pots utilitzar aquests TAGS i atributs HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*