Archivo del Octubre, 2012

VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (4)

El passat 27 de setembre de 2012 va tenir lloc la VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet de Bages. Com ja hem avançat en publicacions anteriors, la jornada d’enguany portava per títol Transformats per la crisi. De la resistència a la transformació: un canvi que pot ser positiuAvui us n’oferim un vídeo que resumeix la jornada i a partir de la setmana vinent anirem publicant els vídeos amb les intervencions dels ponents principals.

 

Lideratge empresarial, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (3): Ballant amb llops

Fa poc comentàvem aquí que estem essent transformats per la crisi. Però aquest enunciat es converteix també en una pregunta per a tots nosaltres: som subjectes actius o passius d’aquesta transformació? Decidir si volem ser subjectes actius o passius requereix que deixem de parlar només en tercera persona i passem a parlar també en primera persona. Que deixem de parlar només el llenguatge de l’observador que analitza, diagnostica i recepta, i passem a parlar (i a actuar) també des de la nostra pròpia implicació.

S’atribueix a Einstein l’afirmació següent: cap problema no pot ser resolt en el mateix nivell de consciència en el qual s’ha creat. De la mateixa manera, la crisi no es pot afrontar ni resoldre bé si ens mantenim en el mateix nivell de consciència en el qual va ser creada. Perquè la transformació que està generant la crisi ens interpel·la també sobre el nostre grau de consciència personal i col·lectiva; sobre els nostres valors, les nostres motivacions i les nostres prioritats, i sobre les nostres intencions i els nostres propòsits. La crisi no és una cosa que és “allà fora” i hem de manegar. En un món interdependent, ningú no és allà fora, tots formem part del problema que se’ns planteja i del repte que hem de resoldre.

cc judo_dad1953

Transformats per la crisi significa, doncs, que la pregunta no és només què cal canviar, sinó també què hem de canviar i qui hem de canviar. Perquè no hi ha res més lamentable que determinades retòriques generalistes sobre la necessitat i la gestió del canvi en què el supòsit implícit és que ha de canviar tot i tothom menys els qui pretenen teoritzar o gestionar el canvi. Nosaltres formem part de la definició del problema, i no el solucionarem només a base de coneixement expert. Algunes dimensions dels problemes que afrontem no es poden eliminar, perquè van amb nosaltres, formen part de la condició humana. Afrontem problemes, doncs, la solució dels quals demana que ens solucionem també a nosaltres mateixos.

Diuen els experts que, en tot procés de crisi ─que sempre comporta una pèrdua i la necessitat d’elaborar el dol─, es donen diverses etapes: primer, la negació (no n’hi ha per tant; passarà aviat; no pot ser veritat…); després, la ira (on són els culpables?; ens ataquen; per què em fan això?; què ens pot passar?; van per nosaltres; són ganes de fer mal…); seguidament, una barreja de negociació i avinences (bé, algun retoc o canvi es deu haver de fer; amb algú es deu haver de pactar…); després arriba la depressió o el catastrofisme (no hi ha manera; és molt difícil; d’aquesta, no me’n surto…), i finalment arriba l’acceptació: l’assumpció plena de la nova realitat i l’inici d’una dinàmica constructiva. Allò que és decisiu per sortir de la crisi és auscultar bé la realitat per poder-la assumir i construir a partir d’aquesta: aprendre a auscultar i a auscultar-nos millor forma part de la transformació en curs.

I auscultar la realitat demana escoltar-nos mútuament, perquè, sense escolta i atenció, només amb soroll, no és possible ser subjecte actiu de la transformació. Diuen que, quan van acabar de muntar la pel·lícula Ballant amb llops, van preguntar a alguns savis indis si s’hi veien ben reflectits. La resposta va ser que sí, però que hi havia algun desajust. Per exemple, en les deliberacions, asseguts al voltant del foc, els qui intervenien parlaven successivament, un darrere l’altre. La pregunta d’un dels indis va ser: com podeu dir que heu escoltat algú si quan ha acabat de parlar no esteu una estona en silenci? Només escoltant bé, especialment a aquells la mirada dels quals no coincideix amb la nostra, podrem prendre consciència dels automatismes de les nostres respostes i dels punts cecs de la nostra visió.

Transformats per la crisi, doncs, vol dir que no tan sols hem de parlar de què cal fer i com fer-ho, sinó que cal explicitar també quines són les nostres intencions i els nostres propòsits, i fer-ho amb autenticitat i integritat. Sense autenticitat i integritat serà difícil explorar una sortida adequada, i serà impossible dur a terme un procés de transformació. Ho va dir una vegada el CEO de Hannover Insurance, Bill O’Brien: l’èxit d’una intervenció depèn de la condició interior de qui hi intervé. Els temps de canvi demanen que desenvolupem simultàniament la nostra capacitat analítica, la nostra competència tècnica i la nostra qualitat humana. Encara que només sigui perquè ja hem vist què passa quan grans intel·ligències són governades per idees, valors i actituds mediocres i, de vegades, directament tòxics.

Hem de decidir si volem ser subjectes actius o passius de la transformació cap a la qual ens empeny la crisi. Estem tots convidats a participar en un diàleg tant en tercera persona (les nostres anàlisis i els nostres diagnòstics sobre la realitat) com en segona (quina mena de relacions professionals, econòmiques i institucionals calen per a un món basat en interdependències) i, també, en primera (des del compromís, amb quins valors i propòsits actuaré i decidiré). Mirant cap al futur, difícilment hi haurà bon lideratge si no millorem personalment i col·lectivament la qualitat d’allò que plantegem tant en tercera persona com en segona i en primera. Ah! I no oblidem que l’última fase de tota crisi és l’esperança: aquesta és la que ens sosté i ens dóna fortalesa per pensar que el que ens passa pot ser superat.

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano

(Article publicat a La Vanguardia, 26 d’octubre de 2012)

Formació del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , , , , Deixa un comentari Permalink

VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (2): Transformats per la crisi

El proper dia 27 de setembre ens reunirem al monestir de Sant Benet amb prop d’un centenar de líders empresarials polítics i socials per renovar plegats el nostre compromís de millora en l’exercici del lideratge i de servei al país. Encara que alguns creguin el contrari, el lideratge no és com el llegendari bàlsam de Fierabràs, una poció sanadora amb la qual, com relata el Quixot, “no hay que tener temor a la muerte, ni pensar morir de ferida alguna”, ja que “con una sola gota se ahorrarán tiempo y medicinas”. Aquesta visió màgica del lideratge pot ser avui tan nefasta com les actituds derrotistes o resignades. El lideratge ─exercit en tots els sectors i en tots els nivells─, si el sabem comprendre, promoure i exercir, pot ser un procés catalitzador de la nostra energia creativa, fins i tot de la que desconeixem tenir. Però no té cap efecte miraculós que eviti el nostre sacrifici, la nostra dedicació i el nostre esforç o que modifiqui, com per art de màgia, la realitat que ens ha tocat viure.
..
I la realitat que tenim ara mateix no és la de la “sortida del túnel” o la de “brots verds” en l’horitzó. Per primera vegada en molts anys, àmplies capes mitjanes de la població senten en la seva pròpia carn les conseqüències de la desocupació, la reducció del salari i l’increment de la desigualtat i la inseguretat. Les nostres condicions de vida han empitjorat i les nostres perspectives vitals (somnis, promeses, plans, il·lusions) s’han vist frustrades. Emergeix una nova classe social, el “precariat”, un ampli col·lectiu afectat per la precarietat en múltiples aspectes de la seva vida. Noten aquesta precarietat en l’ocupació, en els recursos, en la formació, en l’habitatge, en la pensió, en la identitat professional… (Convé recordar aquella pancarta del 15-M: “Sense casa, sense feina, sense pensió, sense por”.) I respon a les apel·lacions dels seus líders polítics amb desconfiança, desafecció, insatisfacció, descontentament, malestar i indignació. Com declarava Ivan Krastev, membre del Consell Europeu de Relacions Exteriors, el febrer de 2010: “Som testimonis d’un col·lapse de la confiança en les elits polítiques i empresarials. La democràcia ja no és una qüestió de confiança, sinó més aviat de gestió de la desconfiança”.
….

Monarch Butterfly – Chrysalis transformation (cc puuikibeach)

El primer deure dels nostres líders avui és, doncs, intentar restaurar la confiança amb els ciutadans. I per això cal començar explicant amb tota claredat què ens ha passat, perquè ja no seria moralment correcte seguir repetint aquella vella frase d’Ortega y Gasset en què afirmava: “No sabemos lo que nos pasa y esto es precisamente lo que nos pasa.” Això pot ser admissible encara avui? Ens podem continuar gronxant en el desconcert i la confusió? L’elaboració d’un diagnòstic ajustat de la realitat és una part importantíssima de l’acció de liderar. Sense aquest diagnòstic del context, alguns líders corren el risc, en lloc de tenir una visió, de patir visions o al·lucinacions, perquè potser allò que proposen no té res a veure amb allò que ens passa. Quan els nostres líders neguen la realitat i la seva denominació (“no hi ha crisi”, “no hi haurà rescat”, “no hi haurà intervenció”, “no necessitarem ajuda”) o, fins i tot, la deformen o l’alteren amb xifres irreals sobre el deute, com podem creure en les propostes que ens fan, en el cas que en facin? L’exercici creïble del lideratge reclama, actualment, emprendre un conjunt important de tasques que ja no admeten demora.
..
Els nostres líders s’han de fer càrrec de la situació, tenir clar el diagnòstic del que ha passat, està passant i passarà, i, des d’aquest escenari, avaluar la nostra solidesa o debilitat estructural, els nostres límits i les nostres potencialitats, la nostra (in)solvència i les nostres vulnerabilitats.
..
Hem d’atrevir-nos a reconèixer els nostres propis errors (i no tan sols els dels altres) i hem d’extreure ensenyaments de la crisi. Hem de conèixer, treballar i conduir bé les nostres disposicions emocionals i d’ànim: apatia, indignació, resignació, voluntat de superació i sacrifici, modèstia i ponderació… Convé evitar els automatismes mentals del tipus “això ho arreglem entre tots”, “al final ens en sortirem”, “altres vegades ho hem superat”, “ens pressionen, però trobarem una drecera”, “Alemanya o Europa no es poden permetre un enfonsament”…
Cal analitzar i comprendre bé la nova etapa, i assumir i explicar que “res no serà igual”. Cal definir una altra vegada els nostres propòsits i valors: col·lectius, institucionals, corporatius, personals. I fer-ho des d’un sentit d’urgència i de reacció que s’ha de traslladar a tota la societat. Caldrà acordar un nou tipus d’intervenció i d’actituds ajustades a l’àmbit, la institució, l’organització o l’entitat en què actuem, mobilitzar noves energies i ser capaços de generar nova il·lusió. I, finalment, caldrà actuar, no quedar paralitzats, ser capaços de tenir la iniciativa i prendre decisions.
La crisi, en definitiva, ens ha transformat. Hem estat testimonis dels nostres excessos i també de les nostres mancances i errors, i ara hem de decidir si volem ser subjectes actius o passius d’aquesta transformació. Però, en tota crisi, hi ha també una mica de destrucció creativa que, ben aprofitada, permet impulsar canvis i descobrir noves oportunitats. L’esperança no vol dir que tot hagi de sortir bé, sinó que amb el nostre seny i la nostra contribució podrem tornar a trobar la bona via. Això és el que dirimirem a Món Sant Benet.
..
Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano
….
(Article publicat a La Vanguardia, 25 de setembre de 2012)
….

L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , , , , Deixa un comentari Permalink

VII Jornada de reflexió i debat a Sant Benet (1)

Cada any, a finals de setembre, la Càtedra de Lideratges d’ESADE organitza, conjuntament amb la Fundació CatalunyaCaixa, la jornada de reflexió i debat a Sant Benet. Enguany, la trobada es va dur a terme el 27 de setembre a Món Sant Benet, al monestir mateix, en una magnífica sala que porta el nom de Gran Montserrat.

Amb aquesta, ja són set les jornades que ha organitzat la Càtedra a Sant Benet dePrograma Sant Benet VII Bages. Des dels seus inicis, aquestes trobades s’han erigit com un fòrum de reflexió diferent, singular. Es tracta de reunir un grup de líders polítics, econòmics i socials de primer nivell al voltant d’una única taula i donar-los igualtat de paraula. Hi són convocats per debatre, des del punt de vista del lideratge, les temàtiques més rellevants del present amb l’objectiu de compartir reflexions i experiències i de trobar solucions a problemes de gran complexitat. En el segon post que us oferim avui, Nou cicle polític a Europa, España i Catalunya: publicació de la VI jornada de reflexió i debat a Sant Benet hi trobareu la publicació de la jornada corresponent a l’any passat.

En aquesta ocasió, la jornada va encarar el tema de la transformació de les persones i les organitzacions arran de la crisi. Aquesta ens ha posat en una situació molt complicada, que afecta greument les organitzacions empresarials i les administracions públiques. Davant d’aquesta situació, quines han estat, i són, les reaccions de les empreses i dels governs? Quines lliçons han après? Quins han estat els canvis que s’han impulsat, i s’impulsen, per fer-hi front? Quines mesures s’han pres per sortir-ne? Han predominat les actituds merament de resistència? Hi ha hagut intents o voluntat de transformació? Si és cert que res serà com abans de la crisi, què estem fent per configurar un futur que considerem desitjable? Quin futur estem disposats a imaginar? I, encara més important: per quin futur estem disposats a treballar?

Amb aquesta d’avui, inaugurem una sèrie de publicacions sobre la Jornada de Reflexió i Debat a Sant Benet d’enguany. Al llarg de les properes setmanes us n’oferirem els continguts en diversos tipus de suports, principalment, audiovisuals i escrits.

Esperem que siguin del vostre interès i que contribueixin a mantenir vius uns debats que són, a parer nostre, ineludibles.

Formació del lideratge, Lideratge adaptatiu, Lideratge empresarial | , , , , , , , Deixa un comentari Permalink