Narracions empresarials

El que volem plantejar potser no és una prioritat indefugible. Però tampoc no ens sembla un tema menor. És el que sostenim en el títol: necessitem bones narracions empresarials, cosa que pressuposa que necessitem narracions empresarials bones.

I les necessitem, entre d’altres motius, perquè, sense un increment de la iniciativa emprenedora i sense una millora de la qualitat empresarial, difícilment podrem encarar la sortida de la crisi. Des de MacIntyre –quan parlava de la importància d’allò que anomena els “personatges” per entendre la cultura i els valors d’una època– fins a Gomà –en les seves consideracions sobre l’exemplaritat, quan subratlla com determinades influències resulten decisives en la construcció de la identitat–, sabem de la importància dels referents per configurar, reforçar i legitimar les formes de vida i les pautes de comportament en què una societat es (re)coneix.

Stützen der Gesellschaft (Els pilars de la societat, George Grosz)

Quines són, avui, les nostres narracions empresarials més habituals? Doncs, fonamentalment, males històries, que generen rebuig o animadversió: tancaments, escàndols o prepotències. I les suposades bones notícies no passen de ser plats precuinats en els gabinets de comunicació o, simplement, hagiografies, escrites per a més honra i glòria del protagonista, fins i tot quan se n’expliquen alguns episodis menys emblemàtics. Però no abunden, ni n’anem sobrats, les històries empresarials que puguin esdevenir referents públics.

I la causa no és que no n’hi hagi. Simplement, no forma part de les nostres prioritats disposar d’històries empresarials de referència i divulgar-les. Històries que mostrin possibilitats plurals d’èxit. No ens referim al concurs habitual sobre qui té el compte de resultats amb més zeros. Ens referim a històries reals, amb els seus alts i baixos, la seva complexitat, la seva xarxa, les seves prioritats, les seves ambigüitats, les seves iniciatives… Històries que permetin entendre millor la realitat empresarial (i no reduir-la al simplisme d’explicar com s’han anat engreixant les grans multinacionals) i, sobretot, que ajudin a situar en l’imaginari col·lectiu el paper clau, decisiu, fonamental, imprescindible, dels (bons) empresaris i les (bones) empreses.

I aquesta necessitat de bones històries empresarials ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre una qüestió a la qual no parem prou atenció: el perfil habitual dels personatges que representen empresaris en les sèries de televisió (i en les públiques, concretament). Per dir-ho d’una manera més col·loquial: invariablement formen part de l’elenc dels dolents de la pel·lícula. Les pràctiques, els valors, les actituds i la mentalitat (tant en allò que pertoca a la seva vida professional com a la seva vida privada) dels personatges empresarials de les sèries de ficció solen ser d’allò més menyspreables. Si altres grups socials als qual la correcció política obliga a tractar amb una cura exquisida rebessin el tracte que tenen els empresaris a les sèries de televisió (pública), la mobilització de denúncies i protestes seria colossal. No neguem que hi hagi bones raons perquè els personatges empresarials siguin així. Només diem que no hi ha cap raó perquè només siguin així. Ni tan sols majoritàriament així.

De la crisi, no en sortirem repetint a tort i a dret com de malament està tot i com n’és, de dura. En sortirem mitjançant una mobilització responsable, que requereix pols d’atracció. I un d’aquests pols d’atracció és, sens dubte, la difusió de bones històries empresarials.

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano

(Article publicat a El Punt/Avui, 25 de maig de 2012)

Lideratge empresarial | , ,

Deixa un comentari

El correu electrònic no es publicarà

*

*

*

Pots utilitzar aquests TAGS i atributs HTMl: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

*