Archivo del maig, 2012

Narracions empresarials

El que volem plantejar potser no és una prioritat indefugible. Però tampoc no ens sembla un tema menor. És el que sostenim en el títol: necessitem bones narracions empresarials, cosa que pressuposa que necessitem narracions empresarials bones.

I les necessitem, entre d’altres motius, perquè, sense un increment de la iniciativa emprenedora i sense una millora de la qualitat empresarial, difícilment podrem encarar la sortida de la crisi. Des de MacIntyre –quan parlava de la importància d’allò que anomena els “personatges” per entendre la cultura i els valors d’una època– fins a Gomà –en les seves consideracions sobre l’exemplaritat, quan subratlla com determinades influències resulten decisives en la construcció de la identitat–, sabem de la importància dels referents per configurar, reforçar i legitimar les formes de vida i les pautes de comportament en què una societat es (re)coneix.

Stützen der Gesellschaft (Els pilars de la societat, George Grosz)

Quines són, avui, les nostres narracions empresarials més habituals? Doncs, fonamentalment, males històries, que generen rebuig o animadversió: tancaments, escàndols o prepotències. I les suposades bones notícies no passen de ser plats precuinats en els gabinets de comunicació o, simplement, hagiografies, escrites per a més honra i glòria del protagonista, fins i tot quan se n’expliquen alguns episodis menys emblemàtics. Però no abunden, ni n’anem sobrats, les històries empresarials que puguin esdevenir referents públics.

I la causa no és que no n’hi hagi. Simplement, no forma part de les nostres prioritats disposar d’històries empresarials de referència i divulgar-les. Històries que mostrin possibilitats plurals d’èxit. No ens referim al concurs habitual sobre qui té el compte de resultats amb més zeros. Ens referim a històries reals, amb els seus alts i baixos, la seva complexitat, la seva xarxa, les seves prioritats, les seves ambigüitats, les seves iniciatives… Històries que permetin entendre millor la realitat empresarial (i no reduir-la al simplisme d’explicar com s’han anat engreixant les grans multinacionals) i, sobretot, que ajudin a situar en l’imaginari col·lectiu el paper clau, decisiu, fonamental, imprescindible, dels (bons) empresaris i les (bones) empreses.

I aquesta necessitat de bones històries empresarials ha d’anar acompanyada d’una reflexió sobre una qüestió a la qual no parem prou atenció: el perfil habitual dels personatges que representen empresaris en les sèries de televisió (i en les públiques, concretament). Per dir-ho d’una manera més col·loquial: invariablement formen part de l’elenc dels dolents de la pel·lícula. Les pràctiques, els valors, les actituds i la mentalitat (tant en allò que pertoca a la seva vida professional com a la seva vida privada) dels personatges empresarials de les sèries de ficció solen ser d’allò més menyspreables. Si altres grups socials als qual la correcció política obliga a tractar amb una cura exquisida rebessin el tracte que tenen els empresaris a les sèries de televisió (pública), la mobilització de denúncies i protestes seria colossal. No neguem que hi hagi bones raons perquè els personatges empresarials siguin així. Només diem que no hi ha cap raó perquè només siguin així. Ni tan sols majoritàriament així.

De la crisi, no en sortirem repetint a tort i a dret com de malament està tot i com n’és, de dura. En sortirem mitjançant una mobilització responsable, que requereix pols d’atracció. I un d’aquests pols d’atracció és, sens dubte, la difusió de bones històries empresarials.

Àngel Castiñeira i Josep M. Lozano

(Article publicat a El Punt/Avui, 25 de maig de 2012)

Lideratge empresarial | , , Deixa un comentari Permalink

Novetats editorials

L’Observatori dels Valors, iniciativa conjunta de la Càtedra de Lideratges d’ESADE i la Fundació Lluís Carulla, ha publicat recentment dos llibres, que us presentem a continuació:

Ciberètica. TIC i canvi de valors

En poc més d’un decenni, Internet ha esdevingut un dels eixos centrals de la nostra vida laboral, social i fins i tot familiar. Llocs com Google, Viquipèdia, YouTube, Facebook, Tuenti o Twitter i aparells com els telèfons intel·ligents o les tauletes tàctils no tan sols han revolucionat la manera que tenim d’informar-nos i de comunicar-nos amb els altres, sinó que ens han fet plantejar nous dilemes ètics al voltant de qüestions candents com la privacitat, la propietat intel·lectual o la protecció dels menors. Com afecta la xarxa els nostres valors? En l’entorn virtual són vàlids els mateixos valors que apliquem al món real? Se n’estan creant de nous? N’hi ha que es troben en perill d’extinció?

Per una educació republicana. Escola i valors

Els alumnes catalans obtenen uns resultats molt més baixos d’aquells a què podríem aspirar com a país. Tot i això, si avaluéssim el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles s’avaluen més d’acord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa en relleu una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions d’aquesta confusió és l’oblit de la dimensió política i republicana de l’escola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del jo dels alumnes que per formar ciutadans competents, i sembla que consideri més noble fomentar l’espontaneïtat (suposadament) innocent que l’emulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual l’escola es desvirtua a si mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya (és a dir, al si d’una societat que vol considerar-se com una nació) el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat.

Uncategorized | , , , , , , Deixa un comentari Permalink

El racó dels clàssics: Community-ship is the answer

Ensemble instrumental (Jean-Jacques Sempé)

Avui inaugurem una nova secció del bloc, que anomenarem El racó dels clàssics. Sota aquest títol, anirem publicant textos sobre lideratge especialment importants i reeixits i, per tant, plenament vigents a dia d’avui amb independència de quan s’hagin publicat.

Volem inaugurar aquesta secció amb un text de Henry Mintzberg, professor de la McGill University (Canadà), que podreu trobar en aquest enllaç.

We have this obsession with leadership. Its intention may to be to empower people, but its effect is often to disempower them. By focusing on the single person, even in the context of others, leadership becomes part of the syndrome of individuality that is sweeping the world and undermining organisations in particular and communities in general.

Concepcions del lideratge, Formació del lideratge | , , Deixa un comentari Permalink

Lideratge

Aquí teniu una presentació sobre lideratge feta pel professor d’ESADE Raimon Ribera en el marc de la IV Trobada de Joves d’Òmnium, que va tenir lloc a la Fontana d’Or de Girona el dia 3 de març de 2012.

Concepcions del lideratge, Dimensions del lideratge, Formació del lideratge, L'acció reflexiva en el lideratge, Lideratge, valors i qualitat humana | , , , Deixa un comentari Permalink